Dia a dia veiem la dificultat que suposa una bona inclusió a les aules del nostre sistema educatiu, sigui per manca de recursos, de formació o d’un sistema el qual es troba saturat i que busca solucions sense parar dintre d’una societat molt complexa.
Avui, vull parlar sobre una d’aquelles figures silencioses dintre les escoles, però d’un gran valor, per a les i els mestres i, sobretot, per al mateix alumnat: les vetlladores i vetlladors. Ells i elles són qui acompanyen l’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) en tot moment per donar suport, ajudar i incloure aquests infants dintre del sistema educatiu.
Aquestes persones són l’ombra dels alumnes sobre els qui estan presents, els acompanyen en tot moment, no només dintre la classe o en àrees en concret, acompanyen sempre, sigui al pati, desplaçaments, alimentació o excursions. És important entendre que dintre d’una classe de 25 nens i nenes els mestres no poden arribar a totes les demandes, encara que ho intenten, és per això que en casos NESE es disposa d’un ventall d’hores de vetllador o vetlladora.
La seva funció és realment difícil i complexa, ja que, primerament, cal tenir en compte que a l’alumnat en qüestió no se li han de fer les coses, sinó ajudar, guiar i acompanyar-lo a fer-ho. Per altra banda, cal seguir sempre les directrius pactades entre els mestres sobre com actuar en aquest alumnat. És cert que sol haver-hi situacions complicades, on molts cops no s’ha posat sobre la taula com s’ha d’actuar davant una situació d’imprevist, és a dir, pot passar alguna cosa la qual no té un modus operandi.
El fet de poder comptar amb aquesta figura és excepcional, dona una seguretat al mestre o mestra descomunal, ja que sap que les necessitats de la seva classe estan cobertes. He coincidit amb moltes vetlladores i sempre destaco la seva part humana, la qual és un tresor, estant sempre al peu del canó, arribant on nosaltres, els mestres, no arribem i lluitant pel que tots intentem dia a dia, per la inclusió.
Sabeu? No sempre podem estar més d’un o dos professionals a les aules per tal de donar resposta a les dificultats que ens trobem. Lentament, ho estem cobrint, amb personal, organització i treball sense parar, però cal fer-nos una pregunta. Què passa amb l’alumnat NESE quan no hi ha suports? És realment difícil, ja que necessitem més mans, no ens serveix que un alumne amb un 65 % de discapacitat tingui 3 hores setmanals de vetllador o que un nen diabètic en tingui 6 i després ens pengéssim la medalla de la inclusió. Les coses no són així o, almenys, no haurien de ser-ho. El que necessitem són les màximes hores possibles, que aquest alumnat estigui sempre acompanyat i que si una setmana la vetlladora qui acompanya al meu fill està malalta, vingui una altra persona per continuar la feina que s’està fent.
Fa ja uns quants cursos que jo, per sort, tinc l’esquena coberta amb la vetlladora que m’acompanya a la meva classe i sempre que la tinc a prop ho agraeixo molt. Amb una simple mirada ja sabem el que hi ha o el que s’ha de fer, perquè dona gust treballar amb gent amb una vocació tan gran i amb tanta il·lusió pel que fan com elles.
