L’accés a l’habitatge és una de les principals reivindicacions de la plataforma “Viure ens costa la vida”, que prepara la mobilització de l’11N al territori. Segons les dades del 2025 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), elaborades a partir dels registres de l’Incasòl, el Baix Ebre és la comarca ebrenca amb el lloguer més elevat, amb una mitjana de 473,4 euros mensuals, un 3,2 % més que l’any anterior. La seguix el Montsià, amb 426,6 euros i un increment del 0,9 %. A la Ribera d’Ebre, el preu arriba als 399,1 euros, un 2,5 % més, mentre que a la Terra Alta se situa en 361,6 euros, amb una pujada del 3 %.
Les quatre comarques continuen per sota de la mitjana catalana, situada en 860,7 euros mensuals. La Terra Alta i la Ribera d’Ebre presenten els preus més baixos de Catalunya, mentre que al Barcelonès la mitjana arriba als 1.081,8 euros. També hi ha diferències amb comarques pròximes, com el Tarragonès, amb 667,4 euros, o el Baix Camp, amb 604,1 euros. Tanmateix, estes comparacions no tenen en compte les diferències d’ingressos entre territoris, un factor determinant per a mesurar l’esforç econòmic que representa pagar un lloguer.
L’encariment tampoc és un fenomen puntual. En l’última dècada, el preu mitjà ha augmentat un 57,9 % al Montsià i un 52,6 % al Baix Ebre. A la Terra Alta, l’increment acumulat des del 2015 és del 46,1 %, mentre que a la Ribera d’Ebre arriba al 34,6 %. Paral·lelament, durant el 2025 s’han formalitzat 2.549 contractes de lloguer a les quatre comarques, un 4,8 % menys que l’any anterior.
Des de “Viure ens costa la vida”, plataforma que agrupa entitats, col·lectius, sindicats i persones a títol individual, situen l’encariment de l’habitatge dins d’una problemàtica més àmplia vinculada al poder adquisitiu de la població. Pau Jornet, membre de l’organització a les Terres de l’Ebre, assegura que “la crisi de l’habitatge no es pot explicar només parlant dels preus dels lloguers; cal parlar també dels salaris i dels ingressos, que són els més baixos de Catalunya”.
Jornet assenyala que la renda per habitant al territori és un 22,7 % inferior a la mitjana catalana i sosté que l’habitatge absorbix el 37,3 % dels ingressos de les famílies ebrenques. “Tot i que els lloguers són més barats, ens costa proporcionalment més pagar-los”, afirma. Segons el representant de la plataforma, esta situació afecta especialment els jóvens amb dificultats per a emancipar-se, les famílies monoparentals, les persones migrants i les persones amb discapacitat.
La plataforma també vincula les dificultats d’accés a l’habitatge amb altres despeses bàsiques, com l’alimentació, l’energia i el transport. Jornet apunta que l’encariment del cost de la vida s’afegix a les desigualtats territorials en matèria de serveis públics, amb reivindicacions com el nou hospital de les Terres de l’Ebre o la millora del servei ferroviari, per la qual cosa col·lectius com Trens Dignes també donen suport explícit a la vaga.
La vaga general de l’11N s’articula al voltant de tres eixos: l’habitatge, les condicions laborals i els serveis públics. En matèria d’habitatge, la plataforma reclama una reducció dels lloguers vinculada als salaris, contractes indefinits, la prohibició dels desnonaments sense alternativa residencial i l’ampliació del parc públic d’habitatge.
Pel que fa a les reivindicacions laborals, exigix elevar el salari mínim fins als 1.600 euros, equiparar-hi les pensions mínimes, recuperar poder adquisitiu i reduir la jornada laboral a 35 hores setmanals. També reclama més inversions en serveis públics per a reduir les desigualtats territorials.
Jornet destaca especialment la participació del jovent en la convocatòria, davant les dificultats d’emancipació i les perspectives laborals. A les Terres de l’Ebre, “Viure ens costa la vida” fa una crida a secundar la vaga laboral i de consum i a participar en la manifestació convocada a Tortosa a les sis de la tarda, amb sortida des de la plaça de Barcelona. “Una vaga general no es construïx només convocant-la; cal parlar amb la gent, arribar als centres de treball, als barris i als pobles i aconseguir que siga massiva”, afirma Jornet. Així, l’organització planteja l’11 de novembre com una jornada de mobilització conjunta per a situar les condicions de vida, els salaris i l’accés a l’habitatge al centre de les reivindicacions socials de les Terres de l’Ebre.
