HomeEntrevistesEva Amposta, número 3 del Front Ampli al Congrés: “Les polítiques progressistes...

Eva Amposta, número 3 del Front Ampli al Congrés: “Les polítiques progressistes i socials han de continuar i arribar cada cop a més gent”

La candidata progressista parla amb el Setmanari l'Ebre sobre les mesures de futur per al territori

Qui és Eva Amposta?
Soc del Pinell de Brai i sempre he treballat en el món rural. Vaig nàixer l’any 1993 i em considero bastant jove, més encara en l’àmbit de la política, on abunden els perfils de més edat. He treballat de tècnica de desenvolupament local, també per a petites associacions d’empresaris del territori i per a diferents entitats. Vaig entrar en la mobilització política al meu poble, arran de l’amenaça d’instal·lar un macroabocador. Vaig tindre referents polítics des d’aquell moment i em vaig implicar en la defensa del territori i del meu poble. Vaig ser regidora al Pinell i, de manera una mica imprevista, vaig convertir-me en alcaldessa el 2018 per la baixa d’un company, i vaig continuar després fins al 2023. M’he implicat també com a militant en l’àmbit polític supramunicipal i m’he pogut sumar a la candidatura del Front Ampli.

Com valora l’última legislatura?
Ha sigut una legislatura molt necessària, però l’acció de govern està inacabada. Hi ha hagut avenços importants, sobretot en el sector social, i tenim com a exemple l’augment del salari mínim interprofessional, les polítiques fiscals i l’avenç en els drets dels treballadors. Però ens hem quedat curts en algunes polítiques que ara s’han de reforçar, com és el casde l’habitatge i el suport al sector primari. També hem d’implementar noves mesures, com la reducció de la jornada laboral. A més, cal frenar l’avenç de l’extrema dreta.

Ha parlat del sector primari. Quines mesures defensen?
És fonamental que hi haja preus justos per als agricultors i tots els treballadors del sector primari. I l’Estat, ha de tirar endavant una nova regulació perquè es puguen garantir estos preus justos i que mai puguen estar per sota dels preus de producció. I, d’altra banda, cal també reduir la burocràcia i totes les càrregues administratives que s’està posant al sector. Hi ha moltes altres propostes, però estos serien els dos eixos principals.

A més de la protecció del Delta, torna a ser un tema de primera línia la planificació hidrològica.
Crec que no es poden qüestionar els nostres valors ecologistes, que inclouen la protecció del Delta, la mobilització dels sediments i la cura dels ecosistemes del tram baix de l’Ebre. I el que no pot fer cap nova llei que parle d’aigua és intentar colar, o dixar la porta oberta, a una interconnexió de xarxes. A la inversa: el que s’ha de fer és que els territoris no depenguen tant de l’aigua de l’Ebre amb alternatives eficients i sostenibles. Al Delta cal tirar endavant ja accions contundents de dragatge i aportació de sorres. Els estudis s’han fet i no hem de caure en l’immobilisme, amb resolució i sense més dilacions.

Com veuen el tancament previst de les centrals nuclears?
Les dates de tancament són molt clares i s’han de complir. Volem dependre cada cop menys dels combustibles fòssils i també de les centrals nuclears. S’ha de treballar en alternatives energètiques sostenibles i també amb noves activitats econòmiques als territoris afectats pel tancament. S’han d’aprofitar també els períodes de clausura i desmantellament per a generar noves oportunitats, però les dates de tancament són inajornables. No són centrals que tanquen de la nit al dia, perquè hi ha un període de clausura i desmantellament, i això dona un nou marge per a continuar treballant en les alternatives a nivell d’ocupació i també amb el desplegament ordenat i dialogat de les energies renovables. Una nova pròrroga de les nuclears està fora de debat.

I pel que fa a la mobilitat?
El tercer carril de l’AP-7 és fonamental a l’Ebre. I, a banda, hi ha també l’A-7, que ha de tindre el seu tram a les Terres de l’Ebre i que seria un pas endavant per a municipis de l’interior del Montsià, com la Sénia o Santa Bàrbara. Pel que fa als trens, és imprescindible modernitzar l’R15 i l’R16. No pot ser que les inversions financen només les grans línies i les més utilitzades, mentre d’altres, on no hi ha operadors privats, queden en estat precari. Cal una inversió brutal.

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies