La bossa de la vida

L’escrot és la bossa de pell rugosa i prima -prolongació de la paret ventral- que cobreix els testicles i les membranes que els envolten. Als testicles hi ha uns petits recipients on s’allotgen uns animats éssers reproductius anomenats espermatozoides. En un home sa, una ejaculació sol contenir entre 40 milions i 600 milions d’aquests diminuts transmissors de vida. Això sí, amb diferents nivells de qualitat fertilitzant.

L’espermatozoide va ser descrit per primera vegada l’any 1677 pel científic Anton van Leeuwenhoek, reconegut com a «pare de la microbiologia». A partir de llavors ja es va començar a parlar de què n’hi havien de moguts, poc moguts i ganduls. Un magnífic exemple del comportament d’aquestes cèl·lules reproductives masculines gandules (amb zero esperits de fecundar) s’escenifica a la memorable pel·lícula «Tot el que sempre es va voler sobre el sexe i mai es va atrevir a preguntar» (Woody Allen, 1972). Les llavors de la vida -sense l’essencial complement femení de l’òvul serien inútils, per més mobilitat que aquests tinguessen- també estan patint avui dia les conseqüències «evolutives» de l’entorn ambiental.

Amb referència a la ciutadania europea, les ejaculacions dels alemanys, danesos i noruecs estan a la cua respecte a qualitat reproductiva de l’esperma (no s’ha de confondre el grau d’erecció del penis i la capacitat reproductiva masculina). Segons estudis recents (Banc de Semen públic d’Espanya) el semen dels espanyols està a la banda alta de la fertilitat europea. Alguns dels factors ambientals (entre ells la dieta mediterrània, sobretot els greixos dels fruits secs) afavoreix la bona qualitat dels espermatozoides dels homes del sud d’Europa (hi ha menys «Woody Allen» –ganduls- a la cadena de producció). En canvi, l’alcohol n’és un clar inhibidor.

Un donant jove –l’edat ideal és entre els 18 i 35 anys- pot rebre per la seva esperma uns 65 euros del Banc de Semen públic espanyol, a més de tenir de franc un hemograma i un seminograma per tal de descartar patologies relacionades. I per fer aquestes donacions retribuïdes els mesos de febrer i març són els millors, segons els andròlegs.

Però aquestes microscòpiques criatures necessiten la protecció tèrmica de l’escrot. Aquesta bossa de pell ajuda a regular la temperatura del magatzem (els testicles) que s’han de mantenir a una temperatura més baixa que la resta del cos per poder fabricar i emmagatzemar espermatozoides. Tot i que amb l’edat madura l’escrot perd turgència i acaba convertint-se en una pelleringa. Però ull a l’hora d’apuntar-se a una nova moda de cirurgia estètica genital: l’escrotoplàstia (un lífting que elimina l’excés de pell). És sabut que cada dia més homes volen combatre el deteriorament físic del pas dels anys per mitjans quirúrgics. Pensen que així com hi ha dones (aquelles a les que els hi costa acceptar les conseqüències de l’edat biològica en la seua aparença) utilitzen la cirurgia estètica íntima (vaginoplàstia amb les seues varietats, restaurar l’himen…) ells també s’atreveixen.

Menys pell, menys suor. Per contrarestar pot ser que d’aquí ve la vulgar i resignada expressió «me la sua». Però compte, millor no jugar-se la bossa de la vida si el que es vol és que la fàbrica seguisca sent la caixa de seguretat de l’essència de la vida. Salut!