La reunió anual del G7 format pel Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Regne Unit i els Estats Units va tenir lloc a Hiroshima, del 19 al 21 del passat mes de maig. A part, per descomptat, de la guerra a Ucraïna, un dels temes tractats va ser la preocupació pel possible mal ús que pugui fer la Xina de la intel·ligència atificial, IA. Suposo que la Xina també estarà preocupada per l’ús partidista que puguin fer els Estats Units i altres països.
Aquesta nova tecnologia es basa en programes per a realitzar tasques automàticament, sense la supervisió de cap persona. Podem dir que són màquines “intel·ligents” que simulen la intel·ligència humana. Dos exemples senzills són els assistents de veu dels mòbils i els navegadors dels cotxes, però la cosa va molt més enllà. Ningú sap fins on es pot arribar amb la IA, així que el seu desenvolupament descontrolat es pot convertir en un poderós i perillós instrument en els àmbits econòmic, polític i militar. Sam Altman, un dels més reconeguts en aquest sector, que el passat 22 de maig es va reunir amb el president espanyol Pedro Sánchez, opina sobre la IA que, “hem de tenir la mateixa cura que amb les armes nuclears”.
Sembla bastant evident que s’han de posar límits i regular el desenvolupament d’aquesta nova tecnologia. De totes formes és difícil evitar que se’n faci un mal ús. Es pot usar, per exemple, per a canviar el discurs d’una persona en un vídeo, es pot generar informació falsa alterant el contingut de les notícies i també es pot fer servir per acumular dades que formen part de l’àmbit privat de les persones.
L’economia cada cop dependrà més de decisions preses per la IA, així que, les principals empreses d’aquest àmbit estan competint per a veure quina arriba més lluny: OpenAI, Google, Microsoft, Apple, Facebook i Amazon, juntament amb les grans empreses xineses i japoneses. No solament les empreses, sinó també les principals potències estan fent enormes inversions en una cursa per obtenir el domini de la IA, liderada, de moment, pels Estats Units i la Xina. Els països capdavanters seran molt més competitius, la qual cosa provocarà un augment de les desigualtats entre els països rics que disposaran d’aquesta tecnologia i els països pobres que no la podran usar.
La intel·ligència artificial, la computació quàntica i altres avenços científics que aniran sorgint són com les dues cares d’una moneda, tenen la seva part positiva, si s’apliquen per a bé de tothom, però també se’n pot fer un mal ús si el que es pretén és augmentar el poder i el control sobre la població.
Mentre no hi hagi un canvi de mentalitat i predominin els valors que ens portin a actuar pensant en el bé comú, millor seria posar fre a aquestes noves tecnologies. Elon Misk, magnat al capdavant de Tesla, es va mostrar molt contundent referint-se a la IA: “Té el potencial de destrucció de la civilització”.
El canvi de mentalitat que cal ha de suposar que el fet d’aparèixer a la llista de la revista Forbes dels homes més rics no provoqui l’enveja social sinó la vergonya per tanta acumulació i ostentació de riquesa davant milions de persones que es moren de fam. Ja ho va dir el sociòleg brasiler Emir Sader: “Si un mico acumulés més plàtans dels que pot menjar mentre altres micos moren de fam, els científics l’estudiarien per a descobrir què li passa. Quan els humans fan el mateix, els col·loquem a la revista Forbes”.
