El servei de Costes de l’Estat ha reprès este mes de setembre els treballs de mobilització de sorres al Trabucador, on té pendent portar i fixar uns 40.000 m3 d’arena procedents del Far de la Banya. Les faenes s’havien aturat abans de l’època de nidificació i el parèntesi s’ha allargat fins a superar el tram central de la temporada turística.
El cap del Servei Provincial de Costes, l’ampostí Toni Espanya, preveu que a partir del 16 d’octubre, les màquines es traslladaran a la Marquesa i als punts més vulnerables a la regressió del front marítim de Deltebre, que es reforçaran amb sorra procedent de més al nord del Fangar. Estes faenes trigaran un mes i mig, fins a finals de novembre o principis de desembre, quan es donarà per finalitzada l’actuació del Govern espanyol.
L’acció estatal ha estat per primer cop preventiva, i Espanya valora que s’ha revelat com a efectiva: “Al febrer vam tenir un miniGloria, el temporal Isaac, amb vents de llevant de 40-60 km per hora i onades de 4 i 5 metres, tot i que només va durar entre 8 i 10 hores. Els punts vulnerables, després d’haver-hi portat més del 50 % de l’arena prevista a transportar [150.000 m3 al Trabucador, 150.000 m3 a la Marquesa i 17.000 m3 a Buda] van aguantar: no es van obrir canals de comunicació entre la mar de dins i de fora al Trabucador, ni es va trencar la integritat de la platja de Buda ni va haver intrusió marina als arrossars a la Marquesa”, ha recordat en una entrevista a Canal TE, i conclou que “els moviments preventius [consistents en trasllats de sorra per terra d’un punt a l’altre de la costa] han vingut per quedar-se, cada dos, tres o quatre anys, repetint-los per a mantenir el perfil del Delta com demana la Taula de Consens”.
En canvi, Costes i, en definitiva, els tècnics del Ministeri de Transició Ecològica i els seus assessors (la Universitat Politècnica de Catalunya i el Cedex) no confien tant, a priori, en l’Estratègia Delta de la Generalitat per a mobilitzar amb dragues marines grans quantitats de sorra submergida, fins a 11 milions de m3 procedents dels quatre dipòsits identificats per un estudi encarregat pel Govern mateix.
“Sistema sedimentari tancat”
Espanya argumenta que el Delta és un sistema sedimentàriament tancat: “Nosaltres movem milers de m3 i la Generalitat vol moure milions de m3. Tant la UPC com el Cedex diuen que cal ser prudents perquè si mous esta quantitat de sorra tan gran, es podria accelerar el fenomen de tancament de les badies. Els nostres assessors són partidaris de fer moviments de com a molt un milió de m3, moviments petits que s’estan mostrant eficaços, per veure com evolucionen i anar guanyant volums. És un debat que s’ha d’abordar tècnicament”.
Per la seua banda, però, el director territorial d’Acció Climàtica de la Generalitat, Jesús Gómez, considera que Estat i Generalitat trobaran l’encaix a l’estratègia catalana “perquè el tancament de les badies i concretament el tancament de la badia del Fangar no és un risc de futur, sinó una realitat de present: se’ns està tancant”.
Un dels dipòsits de sorra submarina apta identificats es troba tot just a la bocana de la badia del Fangar i, com destaca Gómez, dragar esta zona permetria, al marge de reforçar la Marquesa o fins i tot l’Arenal, assegurar l’obertura de la badia, que és “una zona molt sensible on el nivell de vegades ja està pujant més que als Alfacs per la falta de renovació”.
Segons recorda Gómez, la Generalitat, que compta amb l’aval del Centre Tecnològic Eurecat, traurà a licitació “properament” el disseny de les operacions que vol fer a la costa del Delta, i que inclouen este dragatge del Fangar. “Este avantprojecte determinarà solucions tècniques proposades per tècnics i amb això anirem a la Taula Bipartida amb l’Estat per a arribar a un consens i començar a licitar els projectes constructius, un rere l’altre, per poder-los materialitzar abans del 2030”, contempla el responsable territorial d’Acció Climàtica.
L’informe tècnic que es licitarà ara hauria d’estar enllestit de cara a la segona meitat de l’any que ve. Toni Espanya, al seu torn, recorda que les guardes perimetrals de les llacunes i el camí de guarda dels Alfacs ja són projectes que està executant la Generalitat d’acord amb l’Estat. Reconeix que la Generalitat té capacitat de fer projectes que, en ser en domini públic, siguen validats per l’Estat, i no descarta que hi puga haver entesa en la mobilització de sorres quan les dos administracions s’asseguen a parlar-ne, però insistix en els riscos ambientals que podria comportar moure grans volums d’arena procedents de bosses submarines.
Per contraposició, defensa les garanties de l’actuació que està fent l’Estat: “Invertim els processos naturals. Anem a buscar la sorra on s’acumula a les puntes i la portem a les zones de regressió, on els assessors tècnics ens diuen com hem de dipositar l’arena perquè tinga l’efecte que busquem i tinga durabilitat”. Així, va explicar que al Trabucador s’han habilitat dunes alternes perquè l’aigua marina no ho tinga fàcil i haja de “serpentejar” per travessar la barra cap a la badia, i ara -en els treballs represos recentment- caldrà “acabar de rectificar l’alineació original del Trabucador, que a la part central encara té una mica de ‘panxa’ i allavons l’energia de les onades es concentra allà i pot degenerar en galatxos”.
En un nivell més tècnic, Espanya va revelar que es practica la tècnica del sand motor, que consistix a abocar arena a la part nord d’on hi ha la ‘panxa’ perquè el transport sedimentari natural de nord a sud faça la resta.
