Diversos alcaldes i alcaldesses socialistes de l’Ebre denuncien que desapareixeran onze llars d’infants de pobles petits del territori amb el nou conveni que pretén aplicar la Generalitat. Segons assenyalen des del PSC, la nova proposta del Departament d’Educació duplicaria les despeses econòmiques dels ajuntaments per a sufragar estos equipaments, que passarien dels 15.000 euros anuals actuals als 30.000 euros, més enllà de les despeses pròpies de manteniment i de neteja dels edificis.
“La proposta del Departament d’Educació fa insostenible per a les arques municipals el manteniment de les llars d’infants rurals, donat que suposa augmentar en un 100% la despesa econòmica”, determina l’alcalde del Mas de Barberans, Josep Lleixà. En la mateixa línia es manifesta l’alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret, que detalla “per a pobles com el nostre que en estos moments tenim només tres nens i nenes a la llar d’infants és inviable i inassumible pagar 30.000 euros”.
Freginals, Mas de Barberans, Godall, Benifallet, Paüls, Campredó, Garcia, Vinebre, la Torre de l’Espanyol i Bot són els onze municipis ebrencs que van sumar-se al pla pilot de llars d’infants rurals engegat el 2015 pel Departament d’Educació i que ara han de renovar el conveni. Este pla, tal com explica la directora dels Serveis Territorials d’Educació, Montserrat Perelló, suposava que “els pobles petits que no podien mantenir llars d’infants perquè no els surt a compte, podien acollir-s’hi, i ubicant-se dins de les escoles, oferien este servei educatiu per a infants d’1 a 2 anys”.
Este pla pilot s’acabarà el curs 2022-2023 i ja hi ha una nova ordre per a este ensenyament no obligatori al qual els municipis podran o no acollir-se. “Amb esta nova ordre, jurídicament el personal que es contractarà -tècnics d’Educació Infantil- a través d’Educació, permetrà garantir la professionalitat i els salaris”, diu Perelló, que afegix “el finançament anirà a càrrec dels ajuntaments”.
Segons explica Perelló, però, els ajuntaments rebran del Departament els 1.600 euros per alumne i plaça pública a les llars d’infants -que va començar a pagar l’any passat-, així com les famílies també hauran d’abonar la quota establerta amb un preu públic -enguany és de 1.180 euros per alumne i curs-, a més de la subvenció de la Diputació de Tarragona -l’única que no ha cancel·lat este ajut per a llars d’infants-, que és de 875 € per curs i plaça. “Són unes aportacions importants per a este conveni que hauran d’establir els ajuntaments amb el departament si volen tenir llars d’infants rurals”, indica.
Perelló afegix que en cas que hi haja problemes de finançament i els ajuntaments, tot i això no puguen fer front a les despeses,
s’hauran d’estudiar, quan finalitze el pla pilot actual, i buscar solucions i alternatives com seria aconseguir més ajuts. “Si hi ha un ajuntament que no pot assumir els 30.000 euros de conveni, s’haurà de calcular com aplicar esta subvenció. Perquè no és el mateix un ajuntament que ha de pagar esta quantitat per 3 alumnes, que un que en tinga 10”, diu. Encara queda el curs vinent i l’altre de pla pilot, i després Educació haurà d’establir com pot ajudar estos ajuntaments que tenen tan pocs alumnes de cara al 2022-2023.
Al seu torn, els socialistes, a més, indiquen que esta proposta dificulta encara més la pervivència dels pobles petits.“Esta proposta només fomenta la despoblació”, assegura Pedret, que afegix “si uns pares no poden portar els seus fills a la llar d’infants quan hagen d’anar a treballar, tant els farà quedar-se a viure a Benifallet com anar a les rodalia de Tortosa, on disposaran de millors condicions i serveis. I, així, és com en lloc d’afavorir que la gent puga vindre als pobles petits, els despoblaran, cosa que pot arribar a significar que l’escola rural desaparega per falta d’alumnat suficient”.
