HomePolíticaUna desena de municipis ebrencs han rebatejat carrers o equipaments com a...

Una desena de municipis ebrencs han rebatejat carrers o equipaments com a ‘U d’Octubre’

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va aprovar, en el ple del mes de setembre, canviar el nom de l’avinguda de l’Ensenyament per avinguda de l’U d’Octubre. Este serà el novè canvi que es produïx en la nomenclatura de carrers de poblacions més o menys importants de les Terres de l’Ebre per a introduir en l’espai públic el record i la reivindicació del referèndum d’ara fa un any. En el cas de l’Ametlla, el motiu del canvi és que este és el carrer on es troba l’institut IES Mare de Déu de la Candelera, lloc de votació habitual a la població i que durant l’1 d’octubre del 2017 també va acollir les votacions del referèndum. Es dona la circumstància que en esta mateixa avinguda també s’hi troba la caserna de la Guàrdia Civil.

L’Ajuntament d’Alcanar va batejar dissabte passat el centre cívic amb el nom de Centre Cívic de l’U d’Octubre de 2017, en el marc dels actes commemoratius del referendúm a Alcanar i les Cases.

L’1 d’octubre de 2017 al municipi d’Alcanar va sorgir un moviment ciutadà espontani per a organitzar la defensa dels col·legis electorals, des de les 5 de la matinada a l’Oficina Delegada de les Cases i després al Centre Cívic, on per motius de seguretat es van concentrar totes les meses del nucli d’Alcanar.

“Considerem que la fita històrica que vam viure aquell diumenge 1 d’octubre, la resistència que va demostrar la ciutadania d’Alcanar durant la jornada electoral i durant les hores anteriors, la capacitat d’organització i el civisme amb què es va desenvolupar la jornada mereixen un reconeixement públic”, explica Joan Roig, regidor de Participació Ciutadana  i impulsor de la proposta.

També Móra d’Ebre es va fer  divendres la descoberta simbòlica de la placa que amb el nom Espai U d’Octubre, va rebatejar la terrassa de l’històric teatre la Llanterna, on la gent que ho va voler va votar fa un any. La Torre de l’Espanyol, en batejar amb aquest nom la pista poliesportiva, i Riba-roja d’Ebre amb la plaça que hi ha al costat de l’Ajuntament, són si més no els altres dos municipis riberencs amb espais urbans U d’Octubre.

Igualment la Sénia va aprovar la setmana passada en ple “el nomenament d’un espai públic o una placa o un monòlit” en commemoració de l’1 d’octubre. La iniciativa, després d’una proposta popular al maig, la va enregistrar ERC i buscava dedicar un carrer o plaça al record del referèndum, però una esmena de Futur per la Sénia, acceptada finalment pels republicans i pel PDeCAT, dixa obert el ventall de possibilitats, després que l’alcalde, Joan Moisés, argumentés que “canviar els noms dels carrers és difícil, necessitem informes tècnics i per tant necessitem altres solucions”.

Simbolismes

Els altres nuclis principals que sí que han fet canvis en el nom de carrers o places per a homenatjar l’U d’Octubre són Tortosa, Amposta i Deltebre, i els tres municipis on les forces de seguretat de l’Estat van reprimir de forma més violenta les votacions: la Ràpita, Roquetes i Móra la Nova. Com a l’Ametlla, en la majoria de casos s’ha buscat alguna significació especial de l’espai rebatejat. Per exemple, a la Ràpita s’anomena ara plaça 1 d’Octubre la que hi ha just al costat del pavelló firal on es van fer les votacions i on es van produir les càrregues policials. La Junta de portaveus del consistori ho va aprovar per unanimitat.

També sense fissures, les tres formacions polítiques que conformen el ple de l’Ajuntament de Móra la Nova, Esquerra, PDCat i el PSC van votar a favor de canviar el nom del recinte firal construït ara fa uns anys, que ara es diu Pavelló Firal 1 d’Octubre i que també és el punt on el dia del referèndum a la tarda es van presentar els antiavalots. Va ser el principal incident de la jornada a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

A Roquetes, el simbolisme és doble, pel que fa a l’espai i pel que fa a la nomenclatura en si mateix: el nou carrer U d’Octubre, com es va aprovar el passat mes d’agost, era fins ara el carrer Constitució, i a la vegada, la via on es van concentrar els vehicles policials abans d’actuar al pavelló esportiu.

A Tortosa, es va aprofitar que l’Ajuntament havia aprovat prèviament eliminar el nom de la plaça Joaquín Bau (alcalde de Tortosa entre el 1925 i 1930, durant la dictadura de Primo de Rivera, i figura amb càrrec públic durant la Guerra Civil i els darrers anys del franquisme) per a rebatejar-la com a plaça U d’Octubre, en un acte en què l’aleshores alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va convidar els alcaldes de Móra la Nova, Roquetes i la Ràpita, els municipis més castigats per la violència policial.

A Amposta, l’alcalde Adam Tomàs va ser el primer del territori a proposar la irrupció del nom U d’Octubre en la nomenclatura urbana. Dos dies després del referèndum, ja va plantejar l’opció de posar-li este nom al pavelló firal d’Amposta, on durant l’1 d’octubre van votar no només tots els ampostins i ampostines que ho van voler (es va decidir concentrar el vot en un punt de votació per dissuadir les forces de seguretat d’intervenir-hi) sinó també els rapitencs que van topar amb l’actuació policial al seu poble.

Consulta

Per la seua banda, Deltebre ha estat l’únic Ajuntament ebrenc que va posar a consulta popular si es canviava el nom del carrer Girona pel d’U d’Octubre, com així ha estat. El canvi va prosperar després que el ple tombés una moció de la CUP per a posar el nom d’U d’Octubre al carrer Capitan Cortés, nom franquista; una modificació a la qual els veïns, segons l’equip de govern, s’haurien oposat.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 1 =

Últimes notícies