Fa pocs dies les tres alcaldies de Xerta, Aldover i Tivenys, denunciàvem públicament l’incompliment del Govern espanyol, amb la gestió dels centres d’interpretació del riu Ebre construïts, entre els anys 2008 i 2011, als nostres municipis. Els tres centres van ser fets pel ministeri de Medi Ambient mitjançant la societat estatal Acuamed. Aquesta empresa, tal com s’havia acordat, una vegada acabades les obres havia de lliurar-les al Ministeri, i aquest, feta l’acceptació, havia de cedir-les de manera definitiva als respectius ajuntaments.
Els convenis inicials que es van fer de manera provisional entre Acuamed i els tres ajuntaments tenien una durada de quatre anys, més quatre més de prorrogables; situació per poder donar una sortida jurídica provisional i facilitar l’obertura dels centres al públic. Durant aquests primers vuit anys d’obertura no es va fer cap pas per fer la cessió definitiva dels espais als ajuntaments. Uns ajuntaments que des del primer dia han hagut de fer-ne el manteniment, pagar assegurances anuals amb unes pòlisses específiques força costoses; i que han vist, com no podien donar altres usos als centres davant les estrictes limitacions i condicionants que fixaven els convenis.
Arribat l’any 2019, a correcuita, Acuamed demanà a Xerta, Aldover i Tivenys renovar de nou els convenis dels centres, quan ja havien caducat els terminis legals establerts, amb la possibilitat d’haver de tancar-los al públic si no s’acceptava la renovació del conveni. Així doncs, que els ajuntaments ens vàrem veure, en certa manera, obligats a renovar-los mentre seguíem sense saber per què Acuamed i el Ministeri no havien volgut complir encara el compromís de fer-ne una cessió definitiva.
A hores d’ara es fa difícil poder seguir amb la situació actual, tant des del punt de vista jurídic com funcional. Els centres han tingut un impacte positiu per als pobles i el continuen tenint, sobretot pel que fa al fil històric que pretenen preservar i difondre. És tan evident el factor positiu, com també ho són, i per això ho reivindiquem, els factors perjudicials que, onze anys després, representa la situació de provisionalitat per als tres ajuntaments: uns costos importants de manteniment i d’unes assegurances específiques, per unes instal·lacions que no són de la nostra titularitat i a les quals no podem donar la dinamització ni l’ús que voldríem.
Serveixi d’exemple el centre d’interpretació del riu a Aldover, que està fet amb fusta tropical, la qual tocarà pintar aquest any per al seu manteniment, i l’Ajuntament, per tant, haurà de pagar prop de 20.000 €.
Per si no en tinguéssim prou amb l’incompliment de la cessió, hem d’afegir-hi el menyspreu i desatenció mostrada pel director general del Agua, Teodoro Estrela, al qual, el passat mes de març, cadascun dels tres ajuntaments li vàrem adreçar una carta exposant-li la situació. Vuit mesos després encara esperem la seva resposta.
Tampoc la diputada republicana, Norma Pujol, ha rebut resposta, a la carta que li va enviar, el passat mes de juny, sol·licitant-li una reunió amb les alcaldies afectades. Davant d’aquesta falta de respecte i menysteniment institucional, la senadora republicana Vanessa Callau ha registrat diverses preguntes per escrit al Govern espanyol; ha demanat la compareixença del director general del Agua al Senat, i al primer ple de la Cambra, al novembre, interpel·larà directament la ministra sobre la situació.
Les alcaldies de Xerta, Aldover i Tivenys tenim per objectiu desencallar la situació i que aquesta vegada el compromís del Govern espanyol no sigui arrossegat per l’aigua del riu que tant estimem.
