Al seu nom ja s’hi trobava gravat des de sempre el dorsal que l’ha fet guanyadora. Coses del destí, en el qual tant creu. La millor futbolista del món porta escrit l’onze en números romans dins les lletres que la definixen: Alexia Putellas. Amb esta imatge comença la docusèrie que parla de la seua vida: Alexia, Labor Omnia Vincit, dirigida per la periodista i productora audiovisual rapitenca Joanna Pardos i que opta a guanyar un Emmy Internacional, premis que vindrien a ser els Òscars de la televisió. Es tracta de l’única nominació catalana -i espanyola- de l’edició d’enguany. El proper dilluns, 20 de novembre, es farà la gala d’entrega a l’Hotel Hilton de Nova York.
La sèrie, que es pot veure a Amazon Prime, comença a Barcelona el 30 de març de 2022 amb els quarts de final de la Champions al Camp Nou (aquell Barça-Madrid que va batre el rècord d’assistència d’un partit de futbol femení) i acaba a París el novembre del mateix any, amb l’entrega de la seua segona Pilota d’Or. Entremig, s’aborda la greu lesió de genoll o la seua vida més íntima i desconeguda, com ara la mort de son pare quan ella era adolescent (només dos mesos abans que firmés pel Barça) i com este fet l’ha marcada. Els tres capítols -d’uns 45 minuts cada un- ens acosten al dia a dia de la llorejada jugadora catalana, no només com a icona esportiva sinó també com a referent social. Volgudament, Joanna Pardos ha anat més enllà del futbol i això, a part de la qualitat tècnica del documental, ha estat una de les claus de la seua merescuda nominació.
El títol de cada capítol es correspon amb un dels molts tatuatges que Alexia té al cos. Així, el primer es diu Ad maiora; el segon, Alea iacta est i el tercer, Labor Omnia Vincit. Totes tres són locucions llatines que definirien prou acuradament el seu caràcter insaciable, lluitador i guanyador. Paraules en llatí, l’idioma dels romans, aquells que inventaren els números que s’amaguen dins del seu nom. Al lateral del tòrax, sota el pit, hi trobem Ad maiora, “perquè sempre vull anar a més, per a fer grans coses”, reconeix la migcampista. Al turmell s’hi llig Alea iacta est, “perquè crec que el destí ja està escrit”, i a l’esquena, baix l’omòplat, hi té gravat Labor Omnia Vincit Improbus perquè, malgrat creu que l’atzar ve predeterminat, “el treball tot ho venç”.
Per a dimensionar i contextualitzar la figura d’Alexia, la producció compta amb el testimoni de figures distingides del món de l’esport internacional, des d’exjugadores i entrenadores fins a periodistes especialitzats, passant per companys de club, com Ter Stegen i Lewandowski, Mapi León i Irene Paredes o els actuals entrenadors dels primers equips, J. Giráldez i X. Hernández. A més, a la gravació hi tenen un paper essencial la família i els amics (en especial sa mare, Eli Segura), posant així l’accent en el vessant humà que traspua tota l’obra i que li atorga un tret diferencial que l’acadèmia dels Emmy ha sabut reconèixer. “S’ha posat en valor un producte que mostra un ferm compromís amb les dones en l’esport”, explica el director de continguts de You First, l’agència que ha produït la sèrie.
“El primer pas per a normalitzar definitivament el nostre esport és que deixem de reivindicar-lo en cada declaració”, afirma Alexia. Per això la seua lluita no és només la demanda de drets: ella vol que la igualtat implique no haver de diferenciar entre futbol femení o masculí. Que es parle de futbol, sense més etiquetes. “Ens ho devem perquè la injustícia de la desigualtat ha durat molts anys”. Ella, quan de menuda anava al camp amb son pare, Jaume Putellas, no s’imaginava que triomfaria com ho ha fet. Llavors la fita semblava impossible. No hi havia referents. Ara, ella n’és una. Tampoc a Joanna Pardos, quan estudiava periodisme i humanitats, li passava pel cap estar nominada als Emmy. Dues dones, una quimera. El somni que no es podia somiar, s’ha fet realitat.
