EDITORIAL // En les últimes setmanes, amb el territori immers encara, i no sabem fins quan, en la crisi econòmica derivada de la pandèmia pel coronavirus, hem rebut amb una certa esperança algunes notícies econòmiques i hem posat damunt de la taula escenaris de futur que conviden a no resignar-nos als impactes negatius que el virus ha tingut en tots els sentits a curt termini.
La navarresa Florette, que ens va sorprendre positivament fa un any quan va anunciar la seua implantació a Tortosa en ple estat d’alarma, s’ha posat ara ja a seleccionar el seu personal, amb el Servei d’Ocupació de Catalunya com a filtre i, per tant, alleugerint situacions personals i familiars d’atur, a més a més del valor afegit que suposa este tipus d’agroindustria per a un territori que necessita reimpulsar el seu sector primari.
Poc després, el gegant Jabil, que recordem va donar una nova vida a la històrica Plásticos Castellà, va anunciar una inversió milionària que torna a estar farcida d’innovació i en este cas també, especialment, de sostenibilitat, ja que des d’una nova planta del Baix Ebre es produirà un producte innovador, un envàs de paper per a líquids, per a tot el món. Un món on urgix reduir dràsticament el consum de plàstic i cent llocs de treball que també han de minimitzar en alguna mesura l’impacte del coronavirus sobre les Terres de l’Ebre.
Finalment, esta setmana, l’alcalde de Camp-redó ha revelat l’interès d’un grup inversor a adquirir Agrofruit i recuperar així l’activitat cítrica d’una empresa que va ser un referent exportador i que ara estava en liquidació.
D’altra banda, l’arribada dels fons europeus New Generation, amb injeccions fins ara impensables per a reconstruir l’economia dels estats membres de la Unió, i les possibilitats que obre la transició ecològica i l’era de l’hidrogen verd, situen també les comarques ebrenques davant d’una oportunitat històrica per a convertir la seua cultura energètica en un benefici territorial que mitigue i rendibilitze els impactes.
Ara bé, tant per a continuar afavorint implantacions empresarials com, sobretot, per a articular projectes que es puguen beneficiar dels ajuts d’Europa, cal que agents públics i privats facen un pas endavant. El Consell Comarcal de la Ribera sembla disposat a fer-lo. Necessitem més que mai iniciativa, valentia i visió de territori. Tenim alguns motius per a l’esperança, que no ens han d’obnubilar ni impedir enfocar que la pandèmia ha fet disparar les necessitats d’atenció de la gent vulnerable -Amposta o la Ràpita són només dos exemples que s’expliquen en este número-, i sobretot tenim l’obligació de ser proactius, superant els immobilismes i els victimismes, perquè les petites bones notícies aïllades vagen integrant-se en un nou panorama territorial que gire el full de greuges endèmics innegables, ara que la vacunació massiva, amb tots els matisos i incerteses, ens pot ajudar, paral·lelament, a començar a girar també el full d’una pandèmia històricament dramàtica.
