Per continuar commemorant els 80 anys de l’exili republicà espanyol (1939-2019) –i en gran manera del català-, el Museu de l’Empordà (Figueres) i el Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera) han obert dues grans exposicions paral·leles –entre el gener i el juny d’aquest any- amb el títol d’Art i Exili, tractant de posar en relleu alguns Artistes de l’exili català del 1939.
Les dues mostres han quedat recollides, explicades i editades en un extens i treballat Catàleg-llibre (traduït a tres llengües, castellà, francès i anglès), editat per l’Ajuntament de Figueres i el Museu Memorial de l’Exili, de La Jonquera, amb la col·laboració del Museu de l’Empordà, el Departament de Cultura i la Diputació de Girona. La direcció ha anat a càrrec d’Eduard Bech Vila, director del Museu de l’Empordà, i d’Alfons Quera Carré, director del Museu Memorial de l’Exili, i el comissariat de l’exposició ha estat degut a l’historiador figuerenc Enric Pujol Casademont, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB i bregat en llibres, articles i estudis sobre la República, la guerra i l’exili en terres gironines.
Amb textos del mateix Enric Pujol, d’Enzo Traverso i Maria Lluïsa Faxedas, aquests autors posen en context històric els grans exilis polítics europeus dels anys 30 i 40 del segle XX, primer a l’interior d’Europa i després al Nou Món americà. Van ser a milers els desplaçats (refugiats, exiliats, “transterrats”, digueu-ne com vulgueu) que van anar d’uns llocs a uns altres, en una diàspora que semblava no tenir fi i que va suposar per a molts d’ells, una gran majoria, els més desafortunats, penalitats de tota mena, com camps de treball, de reclusió, presons, persecucions, fins a arribar als camps de la mort d’Alemanya, Àustria i Polònia. I també del nord d’Àfrica.
A partir de les donacions de material gràfic (dibuixos, pintures) i documental que efectuaren fa anys Abelard Fàbrega i Joana Just (exiliats a Mèxic) al Museu de l’Empordà, i del Fons del dibuixant Josep Narro (català també establert a Mèxic, el 1952) al Museu de l’Exili a La Jonquera, s’ha pogut realitzar, en dues localitats tan marcades pel pas dels exiliats, aquesta magna exposició que recorda, rescata i revalora, en aquest cas, la vida i obra d’alguns dels nostres artistes més significats que documentaren en dibuix, pintura i gravat l’extrema vivència de la derrota i la humiliació, inicialment als camps del sud de França, i tot seguit (setembre del 39) la persecució nazi.
Aquells artistes van ser –homes i dones que ja havien iniciat el seu art en plena República- Josep Bartolí, Josep Narro, Francesc Domingo, Roser Bru, Carme Cortés, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener Tísner, Francesc Camps-Ribera, Marcel·lí Porta, Enric Climent i Toni Sbert Callao.
D’entre ells, tinc bon record de les converses, des dels anys 70, amb Josep Bartolí, Pere Calders i Artís-Gener, gent magnífica, lliures i alliberats de les imposicions ideològiques, d’extrema dreta o d’esquerra, contra les quals van haver de lluitar en la seva joventut abans, durant i després de la Guerra Civil per enllaçar tot seguit –com si encara no n’haguessin tingut prou- amb la Segona Guerra Mundial, que molts d’ells ja es van mirar de lluny, des de Mèxic, Estats Units o d’alguns països sud-americans.
Intens llibre per al record, però també per al compromís actual, quan exilis similars, per desgràcia, continuen estant ben present
