Primer que res, el desig que tots esteu bé, els afectats que milloreu i els familiars de les víctimes, el condol sincer que en aquestes circumstàncies el tràngol resulta més difícil de pair. I per descomptat, agrair tants professionals que garanteixen la nostra salut i que ens puguem quedar a casa sense que ens falte res.
A hores d’ara potser ja estem cansats d’aquesta merda de la Covid-19. Per això molt breument esbosso eixos (cadascun donaria molt de si), que caldrà meditar. És com una piràmide que va del planeta a l’àmbit personal. Però sobretot caldrà parlar de futur, i en clau molt positiva, malgrat tot.
Queda clar el què és una crisi planetària? Doncs això podria ser només el preàmbul de l’emergència climàtica, o de tantes altres pandèmies.
La globalització també és això. Hem d’aprendre que tot té un anar i tornar, un anvers i revers; no es pot estar constantment produint més i més, sense descans, i exigint més beneficis, només per uns quants (cada cop menys).
La Unió Europea queda clar que és una entelèquia, i està en retrocés derivant de nou cap a la CEE, és a dir a una comunitat econòmica (tolerar la dictadura d’Orban a Hongria….). Es veu que no s’ha aprés la lliçó de 2008, i ara amb un ministre d’afers exteriors com Borrell, que emprenya la companyia xinesa Huawei que aportava material per a la crisi (quan EUA va tancar fronteres amb Europa), encara cal esperar menys.
L’arrogància espanyola de la recentralització, amb els errors gravíssims de logística, la manca de proveïment de material bàsic, les mentides i retards… En fi, no entendre que això va de sanitat i recerca científica, de cooperació i treball en equip, més que d’ardor guerrero i d’unidad… i que ara toca una renda d’emergència per a les persones i líquid d’emergència per al sector productiu.
A Catalunya, on també caldrà analitzar errors, ja estem més acostumats a seguir la ràdio per viure una actualitat trepidant i d’alerta no declarada: agost, setembre i octubre del 2017, el judici, la sentència, els efectes del Glòria (encara no fa dos mesos, i ja tan lluny!). Destaco la positivitat i solidaritat de la resposta, de les empreses que es reconverteixen per fabricar allò que falta, i les persones que s’afegeixen voluntàriament i voluntariosament a produir-ho.
A pobles i ciutats es fa el que cal, i a nivell individual, majoritàriament es respecta quedar-se a casa (crec que estem al mig de la segona part de la primera etapa; és a dir que això seguirà). Cadascú trampeja de la millor manera possible la situació, per què el primer es veu clar que és la vida, i no l’economia.
Però tot tornarà a la normalitat, segurament que de manera esglaonada per pair-ho bé. Veurem que els carrers estan nets, i que per tant embrutar-los o no és responsabilitat nostra, igual que la contaminació atmosfèrica. Hem jugat més amb els fills, i la convivència forçada segur que ha fet emergir més paciència de la normal per facilitar el tràngol.
Per cert. Us imagineu que en aquesta situació de confinament hi hagués una emergència nuclear? En un cas així els protocols parlen d’evacuació. Si ara no hi ha ni mascaretes, ni respiradors, ni tests… què faríem en una crisi nuclear? També hem d’exigir respostes i que no s’amaguen en simulacres de taula, que no serveixen per a res, de cara a la població.
Així que haurem d’encarar aquest futur amb nous valors. Combatre l’autoritarisme de mercat i lluitar pels drets a la sanitat pública i la despesa en recerca. Hem pensat molt, aquests dies, potser també haurem de plorar i ser “indulgents amb els errors però exigents amb les solucions”, com va escriure Sergi Pàmies.
Caldrà seguir pensant com portar a la vida quotidiana les coses que hem aprés mentre som a casa i preparar així la nova societat, revisant allò que són bens i serveis essencials, i modificant les prioritats perquè el nostre món sigui més humanista, fraternal i sostenible, en un marc de llibertats.
Ens en sortirem. És més que un eslògan i un desig. I quan la situació es comence a normalitzar, que tardarà molt, no hem de perdre de vista les exigències per no caure en temptatives autoritàries. Enfortir la democràcia, i emprendre també la lluita contra el virus de la corona, abans que Europa i el món no ens facin caure la cara de vergonya): que d’una vegada es pregunte a les enquestes, i a les urnes.
Ànims i cuidem-nos.
