El desenllaç del primer episodi per a la construcció d’un nou hospital a les Terres de l’Ebre ha estat satisfactori, després de molt temps d’estar a la corda fluixa amb continus ajornaments i projectes diversos, alguns fins i tot poc realistes. Hi haurà una ampliació reduïda del Verge de la Cinta per sortir del pas, que, en principi, estarà completada i en funcionament el 2025, l’ajuntament de Tortosa cedeix uns terrenys a un indret molt més favorable i accessible que l’actual i a prop de la C-12, el mateix Ajuntament ha consignat una partida pressupostària per a adquirir els terrenys que puguin fer falta i ha iniciat els tràmits pel canvi de la qualificació de terreny residencial a de serveis, i la Generalitat ha fet la petició dels terrenys, a més de decidir l’esmentada ampliació limitada del Verge de la Cinta.
Aconseguir-ho ha costat molts anys, massa, i una batalla política en la qual tothom s’ha volgut atribuir els mèrits. Cal reconèixer que han estat molts els agents que han contribuït a fer-ho realitat, entre ells la major part de partits polítics i un ampli conjunt de la ciutadania. Crec que a la seva manera ho ha fet l’alcaldessa, Meritxell Roigé, que semblava reticent a oferir terrenys per tal de no bloquejar l’ampliació del Verge de la Cinta en la seva actual ubicació, però sota mà anava buscant en quin pla parcial podia ubicar un hospital nou.
Entre la ciutadania que pressionava crec que cal expressar un reconeixement especial a la Plataforma per un Nou Hospital. Té molt de mèrit. Ha estat important la seva tasca de conscienciació i mobilització a totes les Terres de l’Ebre, recollint la protesta per a resoldre una necessitat ben sentida.
Però si la seva creació i actuació realitzada és encomiable, considero encara més important la decisió que ha pres de crear una Comissió de Seguiment de totes les passes en el procés de construcció, tant del pavelló nou de l’actual hospital, com del centre hospitalari nou de trinca. Una Comissió amb persones expertes, on hi ha advocats que es proposen personar-se en tots els procediments administratius, metges o experts en Salut Pública, arquitectes, docents, etc. Amb clarividència volen mantenir la pressió per tal que el que s’ha anunciat i promès es compleixi. Perquè és experiència habitual veure projectes aprovats amb execució prevista, per exemple, en 2 anys, que al final en tarden 8, 10, o més.
En la cursa pel nou hospital s’ha guanyat la primera part, la primera etapa. Ja es tenen terrenys assignats a una zona plana i accessible, i hi ha la promesa de la Generalitat. Caldrà seguiment i pressió continuada per a que es compleixi.
La creació de la Comissió mereix aplaudiment, sobretot pel propòsit de continuïtat. Val la pena recordar que, en tots els àmbits de la vida, acostuma a ser més difícil l’acció continuada, perllongada en molt de temps, silenciosa, que no pas l’actuació inicial. Seguir al peu del canó per un temps llarg i processos lents és fatigós. I, a més, sense l’èpica que fa que un s’entusiasmi i s’hi aboqui en un primer moment.
