RIBERA D’EBRE //:El paisatge de la Ribera d’Ebre comença a revifar amb timidesa. En algunes zones boscoses s’han fet treballs de reforestació i les brigades contractades amb plans l’ocupació d’ajuntaments i del Consell Comarcal netegen les finques agrícoles que va cremar el foc. Hi ha hagut 115 sol·licituds i ja se n’ha executat un 30%. Aquestes feines faciliten que els propietaris, sobretot per qui l’agricultura no és la primera ocupació, no hagin abandonat els cultius. El balanç dels alcaldes a la resposta de les administracions, un any després de l’incendi, és entre satisfactori i insuficient. Celebren que hagi estat el primer foc que s’intenta revertir amb ajuts públics però reconeixen que no totes les promeses s’han complert.
A través de plans d’ocupació del SOC, el Consell de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Flix han contractat 60 treballadors que integren les brigades encarregades de la neteja de finques afectades per l’incendi de l’estiu passat. “Estem prou satisfets de les feines dutes a terme aquest any. Vam ser capaços amb el Govern i el SOC d’impulsar aquests grups. A banda de poder donar feina 60 famílies, el paisatge es va recuperant bona part del que era”, ha dit Gemma Carim, presidenta de la Ribera d’Ebre.
També l’empresa pública Forestal Catalana s’ha encarregat de talar els arbres propers als camins i construir franges i feixines amb els troncs cremats per evitar l’erosió als espais forestals cremats. Els EPI, els vehicles i el material per les brigades de neteja els ha assumit la Diputació de Tarragona i Agricultura s’ha fet càrrec del combustible. “Sabem que després d’un gran incendi moltes promeses no es compleixen i la valoració que fem és bona perquè pensem que alguns departaments estan duent a terme el que van dir”, ha apuntat. Passats “els primers moments de desolació”, el sector i els propietaris agrícoles han apostat per seguir endavant.
“De l’incendi, com de tot, si no et mata, n’aprens, i hem après bastant. El foc ha estat l’origen del debat que ha ressorgit amb la pandèmia per donar valor al territori i reivindicar una vegada més que qui vulgui viure i treballar la terra ho pugui fer”, ha instint Carim. “És un discurs repetitiu però confiem que sigui possible”, ha afegit.
En aquest sentit ha estat més crític l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà. “Fa un any va venir molta gent de Barcelona a parlar-nos de despoblament i es van fer mil promeses. Però l’únic que tenim és el projecte de l’Agència de la Natura fet des de Barcelona sense pensar en el territori i la liberalització del sector de les renovables. El que no ha aconseguit l’incendi, que els pagesos abandonin, potser ho aconseguiran les renovables”, ha lamentat Juncà.
“No és una feina d’un any i ens hem d’emplaçar que hi ha feina per als anys vinents però seríem injustos si no diem que aquest és el primer incendi que ha tingut un tractament diferenciat per a bé del que és habitual. Això no treu però que tenim un debat ajornat com a país que és la gestió forestal”, ha apuntat l’alcalde de Flix, Francesc Barbero.
