La dràstica davallada de la població d’anguila al delta de l’Ebre no pot ser vista com una simple dada científica, sinó com una alerta contundent que demana una resposta. Els experts porten dècades advertint sobre el perill crític d’extinció d’esta espècie.
Els estudis científics recents dels quals ens fem ressò esta setmana són clars: la població d’anguila ha disminuït més d’un 80 per cent en els darrers anys i la seua situació és crítica al delta de l’Ebre. Les causes són diverses, des de la presència del cranc blau, una espècie invasora que ha alterat l’ecosistema, fins a la fragmentació dels rius, que dificulta la migració natural de l’anguila. Però el factor més immediat i controlable és la pesca. Si realment se vol salvar esta espècie, la seua explotació ha de cessar, almenys temporalment.
La comunitat científica porta anys demanant la prohibició total de la pesca de l’anguila. El Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES) ho ha reiterat en múltiples ocasions, i la seua recomanació és clara: cal reduir les captures a zero. Malgrat això, la Unió Europea i Espanya han fet cas omís d’estes advertències, mantenint restriccions mínimes i evitant mesures contundents.
La protecció de l’anguila no és només un deure ambiental, sinó també una obligació envers les generacions futures. Si no s’actua ara, d’aquí a pocs anys només parlarem de l’anguila com d’una espècie que vam dixar extingir. És hora de prendre decisions i escoltar la ciència, i prohibir la pesca de l’anguila és l’única via per a garantir la seua supervivència.