Els alcaldes de Paüls i Xerta, Enric Adell i Roger Aviñó, i l’alcaldessa d’Aldover, Rosalia Pegueroles, no tindran oposició a les urnes a la comarca del Baix Ebre. Es tracta de tres places consolidades per Esquerra, que especialment té dos actius polítics sense discussió en les figures d’Adell i Aviñó. Sobta més la falta d’alternativa a Aldover, on tradicionalment els socialistes sempre havien tingut veu.
En canvi, el PSC sí que dona senyals de recuperació en general a la comarca, ja que recuperen les llistes del Perelló, on no van concórrer fa quatre anys, i l’Aldea, on van desaparèixer el 2015. Això i el fet de garantir-se els vots de la coalició tortosina amb Movem de cara al Consell Comarcal fa créixer les expectatives del PSC a l’ens supramunicipal, que en este mandat han tingut només tres consellers i han estat a l’oposició al costat de Junts i de Ciutadans. Junts Per Catalunya s’assegura, malgrat les batalles dins de l’espai postconvergent, una bona presència comarcal, ja que els vots per a Junts per Tortosa i per a Enlairem Deltebre computaran per al partit de Puigdemont, que també aspira com a mínim a conservar les alcaldies de l’Aldea i l’Ampolla, amb Xavier Royo i Paco Arasa, i buscaran l’assalt al poder a Camarles de la mà d’una exalcaldessa, Sandra Zaragoza. Es dona la circumstància que els tres de llista de les tres candidatures que es presenten a Camarles han passat per l’alcaldia. A més a més de Zaragoza, Joan Curto ha tornat a agafar les regnes del PSC, i Antoni Navarro, que en este mandat va ser alcalde durant un any, torna a ser el cap de cartell dels republicans.
A Tortosa, s’ha confirmat la presentació de fins a vuit candidatures. A part dels que ja tenen representació, hi concorren Salvem Lo Monument, Vox i Valents, amb la qual cosa la fragmentació del vot de dretes sembla servida. El partit ultradretà Vox, d’una banda, i Valents, fruit del moviment impulsat el 2019 a Barcelona per Manuel Valls però amb molts matisos posteriors, també han aconseguit sorprenentment fer candidatura a Roquetes, on Ivan Garcia aspira que les urnes li revaliden l’alcaldia per ERC, ja sense l’històric Paco Gas. Totes les candidatures es poden consultar al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, tot i que hi alguns errors que caldrà esmenar abans del 2 de maig. Entre altres, no hi figura la llista d’Esquerra a l’Ampolla, que segons el partit sí que està registrada.
A l’Ampolla, un cop es faça oficial la candidatura que lidera Josep Fabra per als republicans, la fragmentació s’ha reduït fins a perfilar dos alternatives més o menys potents a la preponderància de Paco Arasa. El municipi no coneix cap altre color polític al Govern, ja que sempre hi ha manat CiU i els seus successors, però esta vegada tant Millorem l’Ampolla, vinculada a Esquerra, com l’Ampolla Som tots, lligada als socialistes i amb l’exportaveu de Ciutadans Sebastian Casteñeda al capdavant, s’han mostrat molt ambicioses.
A l’Ametlla de Mar, s’hi presenten fins a cinc llistes. Els socialistes estrenen cap de cartell amb Javier de la Fuente; Eva del Amo agafa el testimoni d’un referent de Junts com
Joan Pere Gómez; el PP fagocita Cs i torna a les urnes, i repetixen els líders d’Esquerra, l’alcalde Jordi Gaseni, i de Movem, l’exsocialista Antnio Espuny.
Es repetixen les mateixes candidatures (ERC contra el PSC) que fa quatre anys a Tivenys i Benifallet, tot i que els caps de llista de l’oposició són nous: Claudi Fornós substituïx Virgínia Borràs per ERC a Benifallet, i Javier Mauri agafa el testimoni de la històrica Maria Beltran pel PSC a Tivenys. A Alfara, ERC ja no és l’única opció, com sí que ho va ser el 2019, perquè Junts vol irrompre a l’Ajuntament.
Buit històric del pp a tortosa
Ciutadans reduïx a Tortosa la seua presència no només a la comarca del Baix Ebre, sinó a les quatre comarques ebrenques. No ha presentat cap més llista. El partit taronja desapareix de l’Ampolla, Roquetes i l’Ametlla. A Tortosa, es produïx una notícia històrica: per primera vegada des que hi ha eleccions democràtiques, el PP no hi presenta candidatura, mentre que el partit havia arribat a tenir fins a sis regidors abans de la crisi interna detonada pel transvasament d’Aznar.
