TORTOSA // La cantant Cecília Aymí i el violista David Matheu són músics inquiets. Els agrada interpretar, ensenyar, escoltar i programar. Per això han impulsat la primera edició del PROTO- Festival de Música de Tortosa (proto-fest.com). En el marc de la capitalitat de la cultura catalana, que enguany exercix Tortosa, el programa inclou concerts principalment de música clàssica, però amb estils i èpoques molt diverses. Des d’este divendres 16 i fins al 25 de juliol, músics del territori i internacionals ompliran de melodies espais com l’Auditori Felip Pedrell, la Catedral de Santa Maria, la plaça de l’Absis o els Reials Col·legis. Abans del tret de sortida previst per a esta tarda, ja han exhaurit les localitats de la major part de concerts. Bons auguris per a un certamen ambiciós que ha vingut per a quedar-se.
El prefix ‘proto’ significa ‘el primer’ en el sentit d’allò que obre camí. És una declaració d’intencions que el vostre festival haja pres este nom?
David Matheu: Ens agrada esta metàfora d’obrir camí, de marcar tendència. Hem impulsat el festival amb la idea de buscar nous mons a través de la música de base clàssica, però sense renunciar a altres estils. No volem ser un festival monocrom, busquem la diversitat.
Cecília Aymí: De fet, la programació que hem preparat abraça èpoques molt diverses. Hem programat música del Renaixement amb dos referents com la cantant Marta Almajano i clavecinista Josep Mateu, però també podrem gaudir de la música balcànica i mediterrània que ens proposa el grup Òscar Antolí Quartet. El programa també inclou una obra inèdita de Valero Moreno i Polo, mestre de capella de la Catedral de Tortosa durant el segle XVIII, en un concert dirigit pel director valencià Francesc Valledecabres.
Per què arriba ara el festival?
C: Tant el David com jo, fa anys que piquem pedra, com a professors, però també en l’organització de concerts o promovent la recuperació d’autors i repertori. Per això, este festival ha sorgit de manera molt orgànica. Aprofitant que enguany Tortosa és Capital de la Cultura Catalana, vam posar el projecte damunt la taula i hem aconseguit teixir moltes complicitats, institucionals, però també privades. Les peces han anat encaixant amb naturalitat.
El fet que siguem territori de bandes, fa que sovint la clàssica quede relegada a un segon pla?
D: Som un territori de bandes, però la nostra riquesa musical va molt més enllà. És cert que les bandes són molt visibles, perquè són formacions nombroses, que participen en molts actes públics i, a més, sovint, els seus concerts són al carrer. Ara bé, si analitzes bé el sector t’adones de la seua diversitat: tenim la música de vent i els percussionistes de les bandes, però també guitarristes, pianistes, cantants, i encara que en menor mesura, músics d’instruments de corda.
C: La popularitat de les bandes ha creat sinergies interessantíssimes. A molts pobles, la banda va vinculada a una escola de música i això fa que siguem un territori amb una sensibilitat musical molt arrelada. A tot plegat hi cal sumar la feina que des de fa anys es fa al Conservatori de Música de Tortosa o, ara també, al Conservatori de la Lira Ampostina.
Això vol dir que hi ha un teixit musical consolidat i, per tant, públic per a un festival com el vostre.
D: I tant, només cal mirar el ritme de venda d’entrades. Dels nou concerts programats, en quatre casos ja hem exhaurit entrades i en la resta l’aforament està gairebé ple. Hem tingut una bona rebuda i l’edició d’enguany la plantegem com a punt de partida. Volem que el projecte tinga continuïtat.
Tots dos sou professors de música. És per això que el festival també té un vessant pedagògic?
C: Sí, les classes magistrals amb professors de referència són un dels pilars del nostre projecte. Hem programat classes de Rivka Golani, una de les millors violes del món i professora del Conservatori de Birmingham, de Marta Almajano, soprano, cantant de música antiga de reconeguda trajectòria i professora de l’ESMUC i de Francesc Valldecabres, director de cors i orquestra.
D: Els cursos comencen este dissabte. Tindrem alumnes del territori, però també de la resta de Catalunya, d’Espanya, França i el Regne Unit. Entre els cursos de viola, de cant i el concert participatiu reunirem una cinquantena d’alumnes.
Tant en les classes com en els concerts, heu buscat l’equilibri entre els valors locals i internacionals.
D: Este no és un projecte endogàmic, però tampoc busquem la internacionalització absoluta. Volem aprofitar el talent que ve de lluny, però també el que tenim a prop de casa. I esta mirada ambivalent es fa notar a molts nivells.
C: Per exemple, esta tarda, en el concert inaugural als Reials Col·legis, l’Orquestra de Cambra de Tortosa tocarà amb la prestigiosa violista solista Rivka Golani com a solista. I tot sota la batuta del director tortosí Jordi Bonilla. I esta és una línia de treball que volem mantenir en pròximes
edicions. n
