HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catCentenari de Joan Misser

Centenari de Joan Misser

Que qui és Joan Misser? Ara ho explico. Joan Misser i Vallès va néixer, ara fa cent anys, el 1921, a Arenys de Mar, i va morir el 2015 al poble francès de Bailleul. O sigui, noranta-quatre anys d’una vida extensa i també intensa, sobretot en el seu Combat per la justícia i la pau, com titula el seu  fill Francesc (Barcelona, 1956) la completa biografia que li ha dedicat i que ha sortit publicada a Voliana Edicions, d’Argentona, que fundà i dirigeix el sociolingüista Jordi Solé i Camardons (info@voliana.cat) i que he tingut el gust i  l’honor  de prologar.

Joan Misser va viure -i també, en el seu cas, patir de jovenet- la dictadura de Primo de Rivera, després la de Franco, i entremig els pocs anys de República, la Guerra Civil i els duríssims anys posteriors, fins que el 1959, amb dona i fills, s’exilià a França, perquè la policia li trepitjava els talons, a causa de les seves activitats polítiques clandestines contra el Règim.

No era un home del Partit Comunista -ni del PSOE-, però sempre es considerà socialista sense partit. El que fou va ser un cristià, que assumí totes les conseqüències del fet de ser-ho en un món, com el dels anys 1930 i 1940, fatalment escindit en ideologies totalitàries, com el comunisme i el feixisme, que es barallaven per l’hegemonia política, social i econòmica del món, amb el resultat final que ja coneixem: el feixisme i nazisme foren vençuts, el comunisme, finalment, també va caure i, en tot aquest llarg període de vuitanta anys, ha estat i és el capitalisme -amb tots els seus falsos revestiments de “democràcia” i “progrés”- el que s’ha imposat.

Misser aviat va veure la jugada i, tant en el seu combat antifranquista com en la denúncia contra les atrocitats de l’estalinisme soviètic, no va deixar mai de combatre la perversió del sistema capitalista, fonamentat en la injustícia i les guerres com a fórmula per expandir arreu del món el seu sistema de domini.

En connexió amb el moviment catòlic europeu Pax Christi -que des dels primers anys cinquanta ajudà a formar a Catalunya-, Misser també fou, amb Julio Cerón, el creador d’una de les primeres plataformes antifranquistes, no controlades pel PCE, com va ser el Frente de Liberación Popular (FLP, de 1958 a 1970), que a Catalunya adoptà el nom de Front Obrer de Catalunya (FOC), actiu durant els anys seixanta, amb gent de procedència  ideològica diversa, com Alfonso Carlos Comín, Maurici Serrahima, Josep Benet, mossèn Josep Dalmau, el caputxí Joan Botam, Joan Gomis, Jaume Lorés, Francesc Vicens, J. A. González Casanova o Arcadi Oliveres, entre tants.

El seu cristianisme, amarat del missatge evangèlic de Jesús, el va fer intervenir en multitud d’accions a Catalunya, Espanya i Europa: contra les guerres imperialistes, en favor d’estudiants, obrers i immigrants (als quals acollia als seus domicilis de França i Bèlgica), donant suport al Concili Vaticà II i a la Teologia de l’Alliberament, sorgida a Sud-amèrica, criticà també profundament, en alguns dels seus llibres, l’apogeu de la Globalització, el Neoliberalisme i la prepotència dels estats nació, així com la pèrdua del sentit social del socialisme europeu, alhora que posava reserves al procés català si aquest estava dominat per les elits.

L’autor d’aquesta biografia paterna, Francesc Misser (periodista a diversos mitjans de França, Bèlgica i Anglaterra), ha rescatat amb encert la figura d’un home que, des de la base social (i segurament per això desconegut en els grans mitjans), va contribuir en la mesura de les seves possibilitats, sabent a qui s’enfrontava, a donar una mica més de llum en el temps que li va tocar viure.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

60 + = 65

Últimes notícies