CULTURA // Com l’hora blava, de l’editorial Pagès editors, és el nou llibre de l’escriptor i poeta calero Joan Callau. És un recull de 49 poemes a través dels quals el seu autor fa un viatge introspectiu i intens en què busca respostes a les seues inquietuds personals, i un cop les troba, va a buscar la percepció de l’altre. “En el meu cas, és la percepció de l’altra, per tant, la de les dones; però també l’altre com a societat: l’ésser humà no està fet per viure sol”, detalla el mateix autor en declaracions a La Cala RTV.
Amb esta nova publicació, Callau va guanyar el Premi de Poesia Benet Ribas 2020, dels Premis Recvll de Blanes. “Es tracta d’un premi amb solera, amb prestigi, reconegut i de ressò, de fet l’edició en què vaig guanyar era el 56è any que es donava”, indica el calero, que recorda la gala d’entrega de premis, en què va participar l’aleshores president de la Generalitat Quim Torra, tot just uns dies abans d’anunciar que tenia el coronavirus. La pandèmia, però, ha retardat la publicació del seu llibre gairebé un any. Durant este temps no ha dixat d’escriure i, de fet, té un altre llibre escrit, que vol emprendre un altre enfocament de les coses i la vida mateixa, i està a punt d’acabar-ne un altre.
El nou poemari és el sisè llibre de poesia de l’escriptor calero, que va estar durant vint-i-cinc anys sense publicar, com ell mateix explica “encara ara no ho sé ni jo el perquè. Són durs de passar, però si tots estos anys de silenci m’han servit per a madurar estos tres llibres que han sortit ara, ho he pagat amb gust”. De fet, a excepció d’un, tots els seus llibres han estat premiats.
Així, doncs, Com l’hora blava és el tercer llibre després de l’anomenat ‘retorn poètic’ de l’autor, convertint-se en una “trilogia involuntària”, diu, després de L’avís de l’Àngel, publicat el 2014, i L’arbre que som, el 2018. Tots tres formen un discurs cohesionat que evoluciona, però Com l’hora blava trenca una mica amb la tònica generalitzada dels seus antecessors, que se centraven molt en la introspecció cap a dins d’un mateix, ja que “aquí es comença a sortir cap a fora a través de la consciència, de la percepció, del descobriment de l’altre, siga d’una altra siga dels altres”. Malgrat això, no és indispensable llegir-se els dos anteriors per endinsar-se en este últim, poden ser independents.
L’escriptor Callau va endinsar-se en el món de la literatura des de ben jove. De fet, ell mateix conta, entre rialles, que va començar a escriure narrativa i amb 16 anys es va presentar al Premi Planeta, amb unes novel·les de més de 300 pàgines. Aleshores, diu, va viure un “desencant”, d’una banda per la por d’haver estat seleccionat, i de l’altra, per la ràbia de no haver guanyat. “Ets jove, no tens la capacitat de reflexionar les coses com quan ets més gran, que entens una mica millor com funciona el món”. Va ser només dos o tres anys més tard, que un amic va regalar-li Estimada Marta de Miquel Martí i Pol, un llibre de poemes que recomana per a tots els públics. “Aquell llibre per a mi va ser com quan aquí a la Cala, la terra del tros està seca, els arbres estan morts, i fa una calor insuportable, i et penses que no hi haurà ni olives, ni garrofers, ni ametllers, ni res, i de sobte ve aquella pluja de final d’estiu, i dixa un munt de saó, i tot comença a respirar, i l’arbre es fa ufanós una altra vegada. Per a mi la sensació d’aquell llibre va ser això, i vaig descobrir la poesia, i a partir d’aquell moment vaig començar a escriure-la”, recorda l’escriptor calero.
Els temes de la poesia són els mateixos que la religió, la novel·la, el teatre i el cinema: es parla de l’amor, de la vida, de la mort, de les il·lusions, de les desil·lusions, de tornar a començar. El que canvia és com per a escriure poesia cal ser, en primer lloc, “honest amb un mateix”, i en segon, s’ha de “buscar la teua pròpia veu i no pretendre imitar a ningú, perquè quin sentit té i quin valor aporta a la poesia escriure com aquell o aquella altres”.
Per a ell, “fer poesia és viure poèticament”, perquè a través d’ella es poden trobar sentiments, il·lusions, esperances, somnis, dolors, ressorgir dels dolors, un dia nou després d’un dia acabat, nits que no són fosques sinó magnífiques i lluminoses. Segons Callau, “per poc que pugues, perquè les obligacions quotidianes ens maten molt, si tu intentes viure una mica d’esta manera, amb tots estos ingredients, això es trasllada als poemes”.
