A partir d’aquest 2023, i a petició incansable de la meva mare, escriuré el meu nom i els dos cognoms. Sempre em presento com a Sisco Besalduch, a les xarxes socials, al correu electrònic, inclús al dia a dia amb gent coneguda. Ella sempre reclama que la qui m’ha portat al món ha sigut ella, qui m’ha alimentat ha sigut ella, qui m’ha comprat la roba i fins i tot els reis mags eren ella. També una altra persona molt propera al meu dia a dia, Javier Mauri Marqués, sempre ha insistit a recalcar la importància d’escriure el cognom matern per fer-li un reconeixement. Aquestes dues persones m’han obert els ulls per a escriure aquesta opinió.
Segur que moltes lectores estareu de la meva part i que algun o altre del gènere masculí no hi estarà del tot d’acord. Com és sabut vivim en una societat patriarcal que té la supremacia als diferents àmbits, laboral, social i familiar per damunt de la dona.
A altres països del món, el tractament d’aquesta temàtica és particular, com per exemple a Itàlia, on es permet als progenitors triar l’ordre dels cognoms. A Espanya i des de l’any 2000 es permet posar el de la mare tot i que ho hauran d’especificar al registre civil. Al contrari que Portugal on preval el de la mare sempre que no hi hagi un acord dels progenitors. Com també a Suècia on és la mare qui en té la preferència.
Per Nadal, el meu company de feina i un gran devorador de llibres, @Oscar_Samo_ em va deixar el llibre autobiogràfic del fundador de Nike “Nunca te pares” . Phil Knight ressalta una frase que m’ha fet ampliar aquesta opinió. Hi ha un paràgraf que parla sobre la seva mare Lota Hatfield. “Ocho meses después mi padre la convirtió en Lota Knight” Per enredar més la troca, que us sembla tot el que passa als països anglosaxons on no només s’apliquen els cognoms dels progenitors masculins i anul·len el de la dona? I aquesta podem afirmar que perd el seu cognom per adquirir el de la seva parella masculina dins del casament. Sembla colpidor que a un país més avançat que el nostre i amb una religió on es permet el divorci, la dona sigui anul·lada amb la petjada del cognom.
Aquest és un pas més on la societat ha de pressionar, per insignificant que pugui parèixer aquest fet, deixar una descendència del llinatge matern contribuirà a fer un pas més cap a la igualtat de gènere.
El pròxim dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, les associacions i entitats que envolten les dones i la societat en general tenim l’oportunitat de reivindicar aquest punt que queda desdibuixat entre tanta injustícia envers el món femení.
