Fa més d’un any que pregunto a la gent si coneix algú de les Terres de l’Ebre que visqui a l’estranger. La resposta immediata més habitual és de dubte o un no. Al cap de pocs segons, sobtadament: “ah, sí, l’Antonio, que viu a Suïssa”. Al cap de dos minuts és estrany que no n’hagin sortit ja dos o tres. Si vostè, lector, vol fer l’exercici, m’espero al final de l’article i em diu quants n’ha pogut comptar.
A una vuitantena ja els he anat a veure en persona. I què tenim? De tot. Experts en projectes de talla mundial relacionats amb la intel·ligència artificial, canvi climàtic, negocis i turisme internacional, biomedicina, gestió de marques planetàries, energies renovables, ciberseguretat, música, arquitectura i seguiria i seguiria.
Sabia vostè que hi ha un roquetenc que ha treballat durant dos anys amb tot un Premi Nobel de Química? O que un rapitenc ha fet descobriments clau en la lluita contra el virus de la sida? O, com m’explicava un tortosí que dirigix el projecte d’energia solar comercial més gran del món als Estats Units, que precisament un altre tortosí va ser governador de Califòrnia l’any 1800?
Tenim el talent, ara cal que el coneguem i que sapiguem com utilitzar-lo en favor del territori. Podem crear una xarxa mundial d’ebrencs i de talent. I los ebrencs expatriats són los primers interessats a ajudar la que senten com casa seua.
Institucions, fundacions, associacions, empresaris, mitjans de comunicació i persones individuals trobant units com usar aquest talent per al territori i la seua gent. Tinc un somni, que deia aquell.
Quants ebrencs diu vostè que coneix que viuen a l’estranger? No creu que ells també voldrien donar un cop de mà, per menut que siga?
