Aquest cap de setmana Amics dels Castells celebrava la seua diada, en aquesta ocasió, al Castell de Tenasses, una jornada que pretén divulgar el patrimoni històric i la importància de les fortificacions de la nostra ciutat. Per això està bé, que després de tants anys de lluita per part d’aquesta entitat, de la qual he tingut la sort de ser president durant 7 anys, puguem fer balanç de tot el que s’ha fet i el que queda encara pendent.
En aquest sentit, sempre hem explicat i sempre hem defensat que els més de 6 quilòmetres de muralla que tenim són una oportunitat única de desenvolupament cultural, social i turístic per a la nostra ciutat. Són, a més a més, un element que ens pot crear autoestima col·lectiva, ja que és un conjunt valuós i únic en l’àmbit de Catalunya i de la Península, tant per la seua quantitat, però també per la seua gran riquesa arquitectònica, amb muralles d’èpoques romanes, medievals i modernes.
És per aquest convenciment del gran potencial d’aquest patrimoni com a motor de desenvolupament de la ciutat, que hem reclamat incansablement un Pla director de muralles, un full de ruta indispensable que va quedar en un calaix durant molt de temps i del qual fins i tot la senyora. Roigé va negar l’existència, perquè no volia fer-hi cap inversió, ara fa pocs anys. Tanmateix, és hora de fer balanç perquè durant tot aquest temps s’han perdut moltes oportunitats. Recordo, per exemple, quan van arribar els 10 milions del Pla Zapatero, en què vam demanar que s’invertís en muralles, tenint en compte que aquests fons ho preveien, dels quals no es va destinar un euro perquè electoralment donava més vots construir pavellons i fer altres actuacions més pomposes. Una llàstima, perquè vam perdre l’oportunitat de ser capdavanters en turisme cultural i de proximitat quan aquest ha anat en augment. Ara, les nostres muralles ja no serien el tresor en brut que encara són, sinó la joia que molts somiem.
Així mateix, també hem de recordar que només fa dos anys demanàvem en una moció al ple municipal: la millora de la fortificació de Bonet i de Tenasses, a causa dels desperfectes provocats per les pluges, i altre cop se’ns va dir que no. Sortosament, com en tantes altres coses passa, finalment s’han destinat 100.000 euros simbòlics, que no és que sigui gran cosa, però millor això que res, dels quals esperem que signifiquen mínimament la dignificació d’aquestes dues fortificacions.
El mateix podríem dir de la muralla del Rastre, que vam defensar al programa electoral del 2019 com una de les principals actuacions que volíem dur a terme per recuperar aquesta muralla medieval, el fortí de Bonet, les avançades i la muralla de Remolins fins a la Torreta del Célio i crear un circuit i un passeig connectat únic al país. Tot, per esdevenir un referent turístic de primer ordre com han fet ciutats com Morella, Girona o Carcassona. Afortunadament, s’ha tirat endavant en part amb l’1 % cultural després d’anys de reclamacions, i estem contents i convençuts d’haver-hi contribuït amb la nostra insistència.
Ara bé, tenim encara molta feina per fer i, sortosament, noves oportunitats en els propers anys. Les més importants, gràcies als fons europeus. La primera fa referència a la decisió del Govern de l’Estat, que ja ha anunciat 4,6 milions d’euros d’aquests fons per fer valer el Castell de la Suda, una xifra mai vista amb referència a les inversions a les nostres muralles; i l’altra, les diferents convocatòries dels fons europeus que el mateix Govern central ha tirat endavant per promoure l’excel·lència turística, les quals permeten presentar projectes per posar en relleu tot el nostre entramat emmurallat. Accions, que a diferència del que va succeir amb els fons del Pla Zapatero, esperem que ara no passin de llarg de nou, perquè les nostres muralles i les nostres fortificacions són passat però també són futur per una ciutat millor.
