La Comissió Europea va crear fa anys una sèrie de mecanismes per afavorir la transició econòmica de les zones que es veuen afectades pel tancament de mines de carbó, centrals tèrmiques o nuclears. Europa ha posat a disposició dels estats membres el “Mecanisme per una Transició Justa”, que pretén mobilitzar uns 100.000 milions d’euros entre els anys 2021 i 2027.
Els Fons europeus s’estan vehiculant mitjançant el Ministeri per la Transició Ecològica, desplegant els “Convenios de Transición Justa”. Avui hi ha 16 Convenis en desenvolupament que afecten 184 municipis. L’Instituto para la Transición Justa, només l’any 2021, hi destinà 550 milions d’euros. Òbviament, cap conveni, cap municipi beneficiat ni cap actuació a Catalunya.
Dos d’aquests convenis van adreçats al tancament de dues centrals nuclears espanyoles: Garoña (2012) i Zorita (2006). Deu i quinze anys després del seu tancament, el Ministeri ha signat els protocols d’intencions, ha fet processos participatius, diagnosis i informes, i està en procés de signar els dos convenis. Avui queden set centrals nuclears operatives a l’Estat: Almaraz I i II (Extremadura), amb autorització fins al 2027 i 2028, Ascó I i II (2030 i 2031), Cofrents (País Valencià, 2030), Trillo (Guadalajara, 2035) i Vandellòs (2030). Els Convenis de Transició Justa amb càrrec als Fons europeus que ha d’impulsar el Govern espanyol ni hi són, ni se’ls espera.
A Catalunya, desesperats d’esperar que Espanya faci allò que ha de fer com a estat europeu, vam decidir assumir la responsabilitat sobre les futures generacions, i vam buscar la manera de finançar un Pla per impulsar l’economia i l’ocupació dels territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. Ens ha costat set anys, tres recursos davant del Tribunal Constitucional interposats pel Govern espanyol i dues sentències desfavorables, però al final hem aconseguit aprovar un Fons de 24 milions d’euros anuals a càrrec de les nuclears. Fins al seu tancament, disposarà d’una inversió total aproximada d’uns 300 milions; els quals començaran a estar operatius a partir de l’any vinent.
Ara toca que el Departament d’Empresa acabi de tramitar el Reglament que determinarà com es gestionarà el Fons de Transició Nuclear. El secretari d’Empresa ha dut a terme dues reunions per consensuar-ne el contingut amb els ajuntaments de la Zona I del pla PENTA, d’Ascó i de Vandellòs, una, a Tarragona, i una, a Ascó. I en paral·lel, cal que les administracions del territori, sota el lideratge del Govern de Catalunya, treballin en un Pla de Transició per impulsar el futur postnuclear, inversions i ajudes adreçades a reforçar i ampliar el teixit econòmic dels municipis.
Davant aquesta iniciativa històrica per a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, alguns, des de l’oposició, prediquen allò que no practiquen. Els socialistes, quinze anys després del tancament de les centrals nuclears de Garoña i Zorita estan treballant pel futur econòmic d’aquelles zones. Aquí, en canvi, el Govern de Catalunya està treballant amb una dècada d’antelació al tancament de les centrals. Mentre l’Estat recapta 768 milions cada any de les centrals i reverteix gairebé res i malament; els socialistes exigeixen a la Generalitat que reverteixi en les zones nuclears el 50 % del que s’ha recaptat d’un impost propi, mentre que precisament ells es van negar a retirar el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel PP. D’altra banda, els Plans d’emergència nuclears, competència exclusiva estatal, continuen sense resoldre els vells problemes a les vies d’evacuació ferroviàries, sense adequar-se a la directiva Euratom i sense aplicar els simulacres d’emergència necessaris.
En política, és bo que allò que dius quan estàs a l’oposició s’assembli una miqueta a allò que fas quan governes. Així, les dues centrals nuclears d’Almaraz tancaran d’aquí a cinc anys, i el govern socialista d’Extremadura no ofereix cap resposta, de la mateixa manera que el govern socialista valencià amb la central de Cofrents tampoc dona cap alternativa per la zona afectada.
Recentment, les presidències dels consells comarcals del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Baix Camp, que apleguen les àrees nuclears catalanes, demanaven al Govern espanyol que assumís la seua responsabilitat i desplegués un Conveni de Transició Justa, o si més no, que aportés al Fons de Transició Nuclear català la mateixa quantitat de recursos que hi destina la Generalitat, 24 milions d’euros anuals.
300 milions durant deu anys són una gran oportunitat, i més enllà de demagògies de campanar, hem de fer una crida a l’optimisme per al futur de les comarques afectades. Una crida que atregui inversions i oportunitats que facin possible revertir el despoblament de molts dels municipis afectats. Catalunya, davant la incompareixença del Govern espanyol, som el primer territori de l’Estat que assumim la responsabilitat sobre les futures generacions postnuclears, i ens n’hem de sentir orgullosos.
