El setembre és el mes de la tornada a la normalitat, a la rutina que tant odiem i que alhora ens dóna tanta seguretat i ens reconforta. Tornem a l’escola, tornem a la faena (els qui hem tingut la sort d’escampar la boira durant uns quants dies o unes quantes setmanes), tornem a casa…
Al setembre es cull l’arròs, que prèviament s’ha hagut d’anar birbant, i si es fa bé se n’ha eliminat el senill; també s’ha hagut de tenir cura que no s’ajoqués pel vent ni la pluja, tot i que això no depèn de natros…; hem procurat que les espigues maduressin al sol, ufanes i amb aquella oloreta tan característica! I el llepó, que ho acaba cobrint tot!
I tota la vida que amaguen els camps? Dins l’aigua hi ha granotes, anguiles, tenques…, i fora, ocells més grossos o més menuts, que si polles d’aigua, que si patos diversos, bernats pescaires, agrons rojos, martinets, i els esplugabous que mai no falten al costat dels bous que pasturen! I els flamencs, el gran atractiu del Delta!
El nostre Delta té això, una riquesa cromàtica extraordinària, i els camps d’arròs en són una mostra: quan la terra descansa són de color marró; quan els neguen d’aigua, són de color blau, que fa uns miratges d’allò més guapets; quan l’arròs comença a pujar, són verds, més clarets o més atapeïts, i quan l’arròs madura són grocs, unes esteses ben grogues! I si parlem de colors, del verd de l’olivera, què me’n dieu?
El setembre és el mes de la verema per excel·lència, no conec el procediment amb què es tracta aquesta fruita, de manera que a banda del celler (que no «bodega»), del carroll (que no «racimo»), i del cup (que no «lagar») ‘el lloc on es trepitja el raïm’, poca cosa en puc dir…
Al setembre també celebrem la festa major d’unes quantes ciutats: a Tortosa, la Mare de Déu de la Cinta, que s’esdevé el primer diumenge de mes, enguany el dia 5 (del 2 al 6); santa Tecla, el 23, patrona de Tarragona, la que fóra la capital de l’Imperi romà a Hispània; i la Mare de Déu de la Mercè, el 24, patrona de Barcelona, aquella ciutat que ens queda tan lluny però bé que tots hi acudim sempre per un motiu o altre…
A la mar també trobem els mollets (o rogers, com en diuen en altres contrades)! A l’època de la verema és quan n’hi ha més i són més gustosos!
I a les primeries de mes, segons l’any, encara podem trobar bolets de garrofer, tan bons amb ceba i tomata, i des de finals d’agost, les figues d’allò més bones i dolces, sobretot si són de coll de dama! I el palo santo també ens dóna caquis com a fruit ben saborós!
En aquesta època de final d’agost i primeria de setembre també són molt bones les maçanes de l’agredolç, que ja sabeu que són la base d’unes coques exquisides si som una mica llépols!
Es deu conèixer que s’acosta l’hora de dinar, tat? No faig altre que parlar de minjar!
Bé, ara vull acabar amb una dita que no correspon ben bé a cap mes, però que és nostrada i es refereix a la lluna: «Lluna nova, de cara a la Carrova; lluna vella, de cara a Morella». La dieu així o com? Va!
