El brot de coronavirus originat a la planta escorxadora de Padesa a Roquetes ha agafat una dimensió especialment preocupant. La primera xifra d’infectats que va transcendir a l’opinió pública, una quarantena de treballadors que havien donat positiu, ja va resultar alarmant en el context d’un territori amb poca densitat de població que va conviure amb relativa normalitat amb el punt més crític de la pandèmia durant l’estat d’alarma i va anar driblant els embats dels posteriors rebrots durant l’anomenada nova normalitat. D’això, de les primeres dades de positius de Covid-19 a Padesa, ja fa més de 15 dies. I com no podia ser d’una altra manera, el nombre de contagis s’ha incrementat de forma exponencial i si bé no ha afectat de moment les capacitats de la xarxa d’hospitalització del territori, sí que ha atorgat al brot una dimensió alarmant.
S’han pres mesures, és cert. S’ha apostat com a eina de contenció principal per un cribratge a totes les escoles de Tortosa. Un cribratge que, d’altra banda, és difícil d’entendre que no s’haja aplicat també als centres educatius de la mateixa conurbació a Roquetes o els cinc pobles de Tortosa (Jesús, Bítem, Campredó, els Reguers i Vinallop). S’han acordat amb l’empresa altre tipus de mesures per a fer pedagogia entre els treballadors i incrementar i fer complir les restriccions al complex de la planta agroalimentària.
Però hi ha contradiccions aparents que són difícils de digerir en este cas. Es fa difícil d’entendre que amb més de 300 positius al balanç, i amb la perspectiva que la xifra, com reconeixia esta setmana el subdirector general de Salut Pública de Catalunya, continue enfilant-se, ningú haja plantejat obertament algun tipus de tancament parcial de l’escorxador, quan, en canvi, s’han pres mesures restrictives als tres municipis de l’àrea d’influència que afecten tota la ciutadania i que perjudiquen bona part del teixit econòmic de la zona, començant per comerços i restaurants que han vist novament limitats els seus negocis i seguint per l’activitat turística o cultural, ja prou tocada per la pandèmia.
Seria d’irresponsables negar que Padesa és una de les empreses més importants de les Terres de l’Ebre i que té unes interconnexions amb altres sectors que fan que un hipotètic tancament siga especialment complex. Però, dit això, calia arribar als 300 positius per a prendre mesures al territori sense haver limitat preventivament la producció i l’activitat a l’origen i epicentre del brot? I, sent una de les empreses més destacades del Baix Ebre i el Montsià, com es concep que després de tres setmanes, cap responsable de la firma haja sortit públicament a explicar les circumstàncies del brot o a dir senzillament que els sap greu tot el que està passant? De moment, alcaldes, delegació del govern i algun sindicat majoritari bàsicament han tancat files -amb alguns matisos que han tingut poc ressò- al voltant de l’empresa. La CUP, este dijous, va ser el primer agent a assenyalar Padesa.
No es tracta de criminalitzar-la, però resulta si més no incongruent que el blindatge i la protecció d’una de les empreses més preuades del territori no tinga preu. Perquè el té, i una part de la ciutadania i de la resta d’empreses, ja l’estan pagant. Si la situació estava fora de control, calia haver pres -i sempre hi ha marge per a reconduir la situació- les mesures que calguen des d’un punt de vista exclusivament sanitari.
