La producció ecològica de l’arròs manté una biodiversitat més rica de macroinvertebrats al camp i s’està estudiant com aquests organismes aconsegueixen, per exemple, un control biològic de la plaga de quironòmids més eficient. Com ha explicat Néstor Pérez, investigador de l’IRTA, els quironòmids són les larves de mosca, de dípters nematòcers, que s’alimenten del gra d’arròs durant la sembra i no permeten que es formen les plàntules del cultiu, provocant molts problemes i pèrdues agronòmiques. Els estudis preliminars que s’estan fent al delta de l’Ebre han detectat que, als camps de cultiu ecològic d’arròs, els seus depredadors són més presents i més eficients que en els camps de cultiu d’arròs convencional.
El grup operatiu, liderat per Prodelta, per establir recomanacions per estendre el cultiu ecològic de l’arròs al delta de l’Ebre, ha celebrat una jornada tècnica aquest dimecres. Un dels agents participants, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) ha fet una demostració de com el control biològic de plagues pot ser més eficient en aquests camps.
Sobre la riquesa d’aquesta biodiversitat d’organismes aquàtics als arrossars ecològics o convencionals, encara no hi ha resultats concloents. Els dos mostrejos que s’han fet dins del cicle de cultiu estan sent analitzats al laboratori. Però l’IRTA està analitzant com aquests organismes aconsegueixen, per exemple, un control biològic de la plaga de quironòmids més eficient. Els resultats preliminars de l’estudi, indiquen que mentre a les proves, en pocs minuts, els depredadors d’aquests invertebrats els eliminen prop del 100%, en un camp de cultiu convencional ho fan en un 40-50% en el mateix temps.
Pérez ha demostrat com, en un camp d’arròs ecològic, en qüestió de minuts, les larves de libèl·lula s’han menjat els quironòmids, però també en són depredadors les xinxes, els escarabats o els capgrossos, entre d’altres. Si l’estudi ho ratifica, serà un incentiu més per estendre el cultiu ecològic d’arròs al Delta, que es fa ara al 2% de la superfície.
L’investigador Néstor Pérez ha explicat que el factor més limitant el cultiu d’arròs són les males herbes i cal tractar amb herbicides i també amb fungicides i plaguicides, però les polítiques europees demanen reduir l’impacte de la producció agrícola en la biodiversitat en general i a més pretenen reduir al 50% l’ús de fitosanitaris en les pròximes dècades i els agricultors dependran dels organismes per controlar les plagues dels arrossars.
Marc Ibeas, president de Prodelta, ha destacat que és un “camp d’estudi nou” sobre com la fauna “a la qual no prestaven atenció” els pot ajudar. “Ens focalitzem en la fauna que fa mal al cultiu, les plagues, però la resta de fauna està bé anar-la coneixent i saber quin impacte té. És un camp nou on posem l’atenció i esperem tenir resultats”, ha destacat.
Paral·lelament s’estan modelant els mecanismes per combatre les males herbes al cultiu, el principal problema de la producció ecològica, però també de la convencional i que necessita solucions abans del 2050, quan la UE preveu reduir a la meitat l’ús d’herbicides. “Ens il·lusionaria perquè aquesta estratègia ajudarà també al productor d’arròs convencional”, ha remarcat Ibeas. Per exemple, un agricultor pot trobar eines per substituir amb desherbatge mecànic un tractament fitosanitari. “Vol dir que farà cultiu ecològic? No, però vol dir que està fent un convencional millor i ens ajudaria a assolir els reptes de futur”, ha dit el president de Prodelta.
