TERRES DE L’EBRE // Quan la tortosina Cinta Espuny va accedir enguany a la presidència de la Vegueria del PDeCat a les Terres de l’Ebre i va anunciar un congrés territorial inèdit per a fixar i delimitar la posició del partit en diferents àmbits, a partir de la faena feta prèviament per diversos grups de treball, no es devia ni imaginar que una pandèmia sanitària ajornaria sine die este procés i que, a sobre, el següent curs polític s’encetaria amb una guerra interna de dimensions bíbliques -fruit del conflicte amb Junts- que redimensiona a la baixa el partit i amenaça de dixar-lo molt minvat. “Soc una persona de consens i la situació no és agradable; sap greu separar-te de gent amb qui has compartit projecte i amistat”, reconeix Espuny, que, juntament amb tres quartes parts de l’executiva que encapçala (9 dels 12 membres) -segons explica ella mateixa-, es manté lleial a la direcció del partit, on exercix de pal de paller com a secretari d’organització el tortosí Ferran Bel. Però de la mateixa executiva ebrenca ja han plegat, doncs, tres dirigents, i el forat es fa gran perquè s’hi escolen les baixes que es van acumulant a poc a poc després que fessen un pas endavant els pesos pesants alineats amb Junts: Mònica Sales, Xavier Pallarès, Anabel Marcos o Joan Pere Gómez. Resulta simptomàtic que, per afinitat amb Marcos, Gómez i Pallarès, hagen plegat en bloc les executives locals d’Amposta, l’Ametlla i Arnes, respectivament. També ho ha fet la de l’Ampolla, segons va confirmar a este setmanari l’alcalde Paco Arasa, que admet que està “més a prop” de Junts, tot i que està reflexionant sobre la seua militància.
En el cas ampostí, tots els membres del comitè local s’haurien donat de baixa del partit per a “enfortir” Junts, tot i que el president local i únic regidor, Manel Masià, encara no ha formalitzat la seua baixa a l’expectativa de com s’acaben reformulant les relacions entre Junts i el PDeCAT sobretot a nivell orgànic. El partit de Bonvehí no ha trencat de moment els grups parlamentaris a les Corts estatals i al Parlament, com semblava que passaria després que Torra destituís la consellera del PDeCAT Àngels Chacón, i s’ha limitat a anunciar que defensarà la seua ideologia, però caldrà veure, per exemple, com afecta el conflicte al funcionament dels grups municipals. Siga per logística i repartiment d’assignacions econòmiques, siga per altres consideracions més polítiques, fonts del PDeCAT a l’Ebre admeten que hi ha molts càrrecs a la línia municipalista que es troben a l’expectativa, amb dubtes, i que en el terreny més ideològic alerten si més no que durant el procés independentista alguns van fer un esforç per modificar el seu marc mental i superar l’autonomisme de CDC i que en este punt no es pot fer marxa enrere. De fet, tampoc el PDeCAt pretén -sembla- esta regressió. “Natros no ens hem mogut del lloc i estem preparats per a anar a unes eleccions si hem d’anar sols. Són els altres els que s’han mogut”, reivindica Espuny, que remarca que el PDeCAT continuarà “pel carril del centre” i conclou: “No volem que el nostre espai polític es convertisca en un partit d’esquerres”. Tot i això, si es consolida el trencament, espera poder continuar “treballant conjuntament” amb la gent de Junts per a resoldre “els problemes dels ebrencs i ebrenques”.
Espuny creu que després del moment “explosiu” viscut durant les darreres setmanes, ara cal que els associats ho acaben de digerir: “Probablement hi haurà més baixes, però també tenim alguna alta”, assegura. D’entre les baixes que ja s’han produït, esta publicació ha confirmat directament les dels exalcaldes de la Ràpita i de Tivissa, Joan Martín Masdeu i Jordi Jardí. Jardí és afiliat a Junts “des del primer dia” i Masdeu recorda que va fer el pas el 21 de juliol i va renunciar a les seues responsabilitats a la sectorial d’institucions públiques del PDeCAT. “Vaig cursar baixa formal al PdCAT juntament amb el conseller Rull. Confio que tot puga redreçar-se encara”, dixa anar. Pocs hi confien.
També s’han situat a la corda de Junts altres figures de pes com la portaveu de Junts per Catalunya al Consell Comarcal del Baix Ebre, expresidenta de l’ens i exalcaldessa de Camarles, Sandra Zaragoza. Es mostra “afí” al projecte de Puigdemont i els presos, però encara no ha pres cap decisió, tot esperant una reunió del comitè local de Camarles. També apel·len a una decisió col·lectiva a nivell local altres figures com el president del PDeCAT al Montsià i regidor d’Alcanar, Ivan Romeu, i continuen sense manifestar-se alguns polítics que sí que havien signat este estiu -abans de l’esclafit final- el manifest a favor de la direcció, com l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol. També s’ha situat a l’expectativa l’alcalde de l’Aldea, Xavier Royo: “La meua prioritat actual és ser alcalde de l’Aldea”. Royo no té previst posicionar-se “a favor de ningú”: “Una altra cosa és que moviments futurs em porten a prendre altres decisions.” n
