El delta de l’Ebre té enguany un destacat protagonisme a la 19a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia en el marc de l’exposició “Parlaments d’aigua: Arquitectures ecosocials projectives”, la proposta que representa Catalunya al certamen i que està comissariada per l’arquitecta ebrenca Eva Franch i pels també arquitectes Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, i que ha sigut produïda per l’Institut Ramon Llull.
La proposta gira entorn de l’aigua i la crisi hídrica actual. “Una de les grans problemàtiques que tenim al centre del discurs global és entendre com un dels recursos vitals, l’aigua, no està sent tractada des de totes les perspectives necessàries”, ha explicat Eva Franch en una entrevista a Canal TE. Des de la premissa que “tota arquitectura és arquitectura d’aigua”, el projecte es planteja per què durant massa temps les infraestructures d’aigua han estat ocultes a la vista, com la gestió de les aigües residuals, o per què sovint només se mira l’aigua com a objecte d’explotació: “L’aigua no només s’ha de gestionar, s’ha de cuidar i s’ha d’entendre com a vida. Ens cal una mirada ecosocial que supere la visió extractiva i mercantilista”.
Laboratoris de futurs
El projecte s’ha articulat a partir d’un procés d’escolta activa de diferents agents vinculats amb la gestió de l’aigua, per això durant sis mesos l’equip comissarial ha realitzat fins a set tallers a diferents punts del territori català, valencià i balear per a entendre la relació de cada territori amb l’aigua i les seues problemàtiques associades. El projecte Laboratori de Futurs va visitar el passat 9 de novembre el Centre d’Art Lo Pati, on se van dur a terme diferents sessions de treball i es van fer reflexions sobre els reptes, les solucions i els desitjos relacionats amb l’aigua a les Terres de l’Ebre. “El projecte intenta parlar des d’una veu coral i múltiple, des de persones arrelades al territori, des de pagesos, pescadors, arquitectes, però, evidentment, també des de científics, polítics, activistes, intentant entendre les problemàtiques i com intersequen entre elles per a generar futurs esperançadors”, explica Franch. “Parlaments d’aigua” no només denuncia, sinó que proposa imaginar futurs possibles i compartits
Exposició immersiva i crítica
La proposta “Parlaments d’aigua: Arquitectures ecosocials projectives” se podrà visitar fins al 23 de novembre als antics Docks Cantieri Cucchini de Venècia. L’exposició proposa una experiència immersiva, que comença amb una pel·lícula documental coral —on se dona veu a tots els territoris i les seues problemàtiques—, continua amb instal·lacions interactives i culmina en una estructura tensada en forma de gota gegant que acull les set Arquitectures Projectives derivades de les sessions participatives. El Saló de Sediments és una d’estes peces, però també hi trobem propostes sobre l’extractivisme alimentari (Lleida), les aigües subterrànies balears, les inundacions urbanes a València o la governança ciutadana de les fonts a Barcelona. “Hem intentat que l’espai permeta seure, llegir, escoltar, tocar. Que convide a quedar-s’hi, a pensar. És un espai on se pot reflexionar sobre l’aigua no només des de l’objecte, sinó des de l’experiència viva i compartida”, detalla Franch.
A la instal·lació del Saló Sediments, dos dipòsits en suspensió, un amb sediments extrets de la presa de Riba-roja i l’altre amb fauna invertebrada, narren visualment la interdependència ecològica del Delta. L’espai també inclou publicacions científiques i llibres sobre la història natural i social del territori. “El tema central que estem ficant sobre la taula a la Biennal de Venècia és la problemàtica dels sediments i la manera en què hi ha hagut una inacció que ha fet que el Delta tinga problemes de resiliència”, explica Eva Franch, nascuda precisament al Delta: “Hi ha capacitats tècniques per a fer que estos sediments puguen tornar d’una manera o d’una altra. Per això demanem als visitants que signen una petició simbòlica per a demanar més acció política. El que està passant aquí és un avançament del que pot passar arreu. L’aigua és el repte, però també la clau”. “Venim del Delta, som del Delta, i el portem al centre del debat global. No per nostàlgia, sinó per justícia”, conclou Franch.
Nou vocabulari
El projecte inclou també el llibre 100 paraules per a l’aigua, una iniciativa col·lectiva que proposa nous termes per a pensar l’aigua en clau crítica i transformadora: se parla de ‘violència líquida’, ‘confort hídric’, ‘hidrocomuns’ o ‘geontologia’. “Este llibre naix de la necessitat de tindre un nou llenguatge per a parlar d’un element que ens definix, però que sovint no sabem ni com abordar. Sense noves paraules, no podem construir nous imaginaris”, resumix Franch.
Les coeteres, també presents a la Biennal
Les tradicionals coeteres, esta mostra d’arquitectura singular del delta de l’Ebre, també estan presents a la Biennal de Venècia amb el projecte La tempesta d’Eva Franch i José Luís de Vicente. En este cas, Franch i de Vicente aborden el debat del canvi climàtic a partir d’explicar la història de les coeteres, des d’on antigament al Delta es combatien les tempestes de calamarsa disparant coets de iodur de plata directament als núvols. A través d’un audiovisual se mostren algunes de les coeteres que encara queden dretes, se reconstruïx com era la interacció entre el coet i el núvol i també es recupera la seua historiografia oral a través del testimoni d’antics coeters.
