El Delta expropiat

El govern de la Generalitat ha decidit condemnar a mort el delta de l’Ebre sota l’ influència de ecologistes, medi ambientalistes, i alguns representants de la comunitat científica, encabits en la gestió dels sediments retinguts a Riba-roja i Mequinensa com única mesura per evitar la regressió de les platges i la pèrdua del valors naturals propis del aiguamolls costaners. Uns sediments que, en el millor del casos, arribaran tard, seran de baixa qualitat i, a mes, del tot insuficients, mentre el delta es perd sota les aigües a cops de llevantada, en un moment d’una greu emergència mediambiental que requereix d’actuacions urgents a la línea de la costa, mitjançant la gestió massiva d’arenes del fons marí fent servir dragues marines potents per retornar a les platges l’amplada que varen gaudir fa 70 anys, recuperant, així, la imprescindible funció mediambiental que permet mitigar l’efecte erosiu de força de les onades.

Aquesta actitud suïcida de l’administració provocarà en poc temps la desaparició d’una industria salinera, l’única de Catalunya i amb mes de 60 llocs de treball, així com bona part de la fauna associada a aquesta activitat, una veritable meravella difícil de retrobar al nostre territori, per no parlar les llacunes de l’illa de Buda sotmeses a forta regressió i a la lamentable pèrdua des espais lacunars i la caiguda vertical d’una biodiversitat amb gran reconeixement internacional. La amenaça també inclou la urbanització del Riumar, el històric restaurant dels Vascos, i milers de hectàrees d’arrossars limítrofes amb la costa. ¿Com pot ser que les institucions amb mes responsabilitat en la protecció del ecosistemes siguin les que acceptin veure morir l’aiguamoll mes important de la conca mediterrània peninsular, i segon de la península ibèrica desprès de Doñana, sense fer res per evitar-ho, havent solucions mes barates, sostenibles, efectives, de execució immediata, i practicades amb èxit a tot el mon, incomplint així les Directives europees i els convenis signats?

El passat mes d’abril el govern d’Espanya va presentar l’esborrany del “Plan de Protección del Delta” que proposa un clar abandonament desordenat de les “trinxeres” donant la batalla del delta per perduda, oferint expropiacions, permutes i atermenaments a 600 metres de la franja costanera del delta per fer “actuaciones de acomodamiento” quan el que realment pretenen es “acomodar-se” a no fer res, així com aplicant una important partida pressupostaria a la proposta de gestió dels sediments, doblegant-se als dictats dels ambientalistes i científics, sembla que únicament interessats en la “gestió” dels diners destinats a la “gestió” dels sediments. ¿Quines obscures pretensions amaguen aquets col·lectius que semblen desitjar el delta del segle XVII, salinitzat i abandonat, sense gent, sense arrossars ni activitat antròpica de cap mena? ¿Pot ser volen apoderar-se del delta per fer un espai privilegiat pel d’estudi de les aus (amb poblacions molt reduïdes respecte a les actuals), o un laboratori on estudiar el fenomen de canvi climàtic, això sí, dotat d’un suculent finançament des de els governs? ¿I, de tot això, què hi treu el govern català? ¿Pot ser en aquest model de delta despoblat ja no hi haurà l’oposició dels antitrasvasistes,  per poder endur-se’n l’aigua que regaven els ja desapareguts arrossars a Barcelona i d’altres indrets de Catalunya castigats per la sequera? ¿Sembla que tot encaixi, no? ¿Com podem explicar que la Generalitat posi “pals a les rodes” a la proposta del Estat de dipositar 375.000 m3 d’arena a les platges mes castigades del delta per sortir de la emergència que pateixen davant el risc de llevantades a les portes del hivern, adduint la necessitat d’un informe d’ impacte ambiental que no es preceptiu per llei?

I la gestió dels sediments “riu avall”, un veritable plagi de la natura difícil de concebre, ¿no requereix del mateix informe d’impacte ambiental? ¿Perquè aquesta diferencia de tracte? El que passa es que al govern de la Generalitat el delta li importa ben poc, i el cert es que sempre a estat així. Barcelona sols s’ha preocupat del delta quan l’aigua a estat un be escàs, les energies renovables una demanda social, i el fervor popular que va aixecar el antitrasvasisme, una oportunitat política. ¿I què diem de la llacuna de a Ricarda, que amb tots el respectes es un aiguamoll molt menys important que el delta de l’Ebre, i que per desavinences de caire mediambiental va provocar un trencament de pacte de govern, i va fer trontollar l’aprovació d’uns pressupostos,…¿Què es el delta per la administració catalana per negar-li la seva existència? ¿Es que no som catalans?

Guillem Borés Saladich
President de la Zona de Reg de la Illa de Buda
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

50 + = 57

Últimes notícies