Els arqueòlegs preveuen recuperar-hi víctimes de la Batalla del Riu Algars, que va tenir lloc a la zona entre finals de maig i principis d’abril de 1938. L’exèrcit republicà va crear una línia defensiva al llarg del riu per intentar aturar l’avanç dels rebels. Els combats van ser molt intensos i l’exèrcit republicà va acabar amb més de 3.000 baixes, moltes de les quals eren brigadistes internacionals. Els nacionals van trencar la defensa la matinada del 2 d’abril. La següent gran contesa de la Guerra Civil ja seria la Batalla de l’Ebre, que va començar el 25 de juliol de 1938.
Les tres actuacions, en marxa
Els arqueòlegs estan excavant la fossa de Mas del Primo, a peu de la carretera N-420. És una zona on, segons les fonts orals, hi ha enterrades les restes de brigadistes internacionals. Els cossos haurien estat sepultats als cràters de les bombes i a les mateixes trinxeres.
De forma paral·lela, han començat els treballs d’excavació a Mas del Cabo, a la vall del Riu Algars. Es tracta d’una zona on hi podrien haver diversos soldats enterrats.
Els arqueòlegs, d’altra banda, han conclòs aquesta mateixa setmana l’excavació del barranc de Trufes. Segons les fonts orals, hi havia un brigadista internacional enterrat, però la zona s’ha obert i no s’hi ha trobat res. Abans de l’excavació, els arqueòlegs hi van trobar un fragment d’húmer. Per això, no descarten que el soldat hi hagués estat enterrat, però apunten la possibilitat que les restes s’hagin perdut a causa de les pluges i el pas del temps.
Pla de fosses
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, és el responsable de coordinar el Pla de fosses, el programa del Govern que des del 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes, que inclouen l’extracció d’ADN de les restes exhumades.
En dos anys de funcionament, el Pla ha facilitat l’obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l’inici del Pla, només s’havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos. El Pla permetrà aquest 2019 l’obertura de sis noves fosses, entre les quals n’hi ha les tres de la Terra Alta.
El Programa d’identificació genètica ha identificat cinc víctimes
El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, compta amb una base de dades on hi ha els perfils genètics de les restes localitzades en fosses i els perfils genètics de familiars de víctimes de la Guerra i la dictadura franquista. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada. En cas d’identificació, el Govern retorna les restes a les famílies. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades.
El sistema ja ha permès identificar cinc persones recuperades de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs.
2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes
Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, uns 2.000 han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.
