L’últim número del Setmanari L’EBRE ve carregat de notícies importants del nostre territori, entre les quals, la instal·lació al Catalunya Sud de Kronospan, el gegant mundial de la fusta; la votació rapitenca per decidir i triar el nom de la Ràpita o mantenir el Sant Carles tan injuriat; les 16es Jornades de les Lletres Ebrenques; les al·legacions contra una línia privada d’alta tensió… I, finalment, el número 999 del nostre i entranyable Setmanari L’EBRE, que quan arribe a mans del lector s’haurà convertit en el màgic número 1.000, en uns temps caracteritzats pel domini i la dictadura digitals, que obliguen a plegar, o a reinterpretar-se, la premsa escrita i el seu protagonisme en el món
d’avui.
Fa cinc anys vaig assistir a Varsòvia a la Setmana del Llibre català i en un article en aquesta mateixa capçalera deia que el llibre en paper, igual que la premsa escrita, tenia el futur assegurat. I parlant amb un editor polonès resident a Mèxic, vam arribar a la conclusió que el paper era l’instrument ideal per a llegir. Vaig ser testimoni com el català era ben viu, i Màrius Serra, Rafel Nadal i Jaume Cabré eren assetjats pels mitjans de comunicació polonesos. Tots tres van tenir bones vendes dels seus llibres, dixant la literatura catalana en un bon lloc. Les tres noies poloneses que atenien el públic parlaven un més que perfecte català i asseguraven que el llibre i la premsa escrita eren els grans protagonistes d’aquella setmana.
“La premsa comarcal i de proximitat i, en aquest cas, el nostre Setmanari L’EBRE, sense presses, sense angoixa, és com un bàlsam per a una informació que arriba als seus lectors de forma assossegada i creïble
El Setmanari L’EBRE arriba al número 1.000 amb bona salut, i pels comentaris que he sentit en ambients culturals barcelonins és una de les millors publicacions catalanes i amb més credibilitat; i això no cal que m’ho diguen a Barcelona: és ben evident que els lectors de les Terres de l’Ebre ho tenim ben assumit, i que el nostre setmanari ha influït, i molt, en la vertebració del sud català.
El naixement de qualsevol publicació és sempre una bona notícia per al territori al qual servix, i Tortosa, que té una llarga tradició de premsa escrita, va veure nàixer, en el seu moment, un setmanari que era la suma i l’hereu d’altres publicacions que, en fusionar-se, van donar lloc a l’actual setmanari. Qualsevol lector que llegisca les seves accions s’adonarà de seguida de la qualitat i solvència dels seus articulistes i col·laboradors, que, de rebot, fan pensar en l’honestedat i la defensa de l’Ebre català. Avui, quan les presses i el ritme de vida obliguen, quan la immediatesa de les notícies a través de nombrosos i, de vegades poc fiables canals informatius, reiteren una vegada i una altra la difusió d’aquestes, la premsa comarcal i de proximitat, i en aquest cas el nostre Setmanari L’EBRE, sense presses, sense angoixa, és com un bàlsam per a una informació que arriba als seus lectors de forma assossegada i creïble. Per tant, moltes felicitats i que, quan arribe el número 2.000 ho puguem tornar a celebrar.
