HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl més petit de tots...

El més petit de tots…

Aquest passat 5 de maig es commemorava el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen, situat a Àustria, a uns 20 quilòmetres de Linz i a 160 de Viena. El camp rep el nom d’una petita ciutat, avui amb uns 5.000 habitants, propera.

Dos vegades he visitat aquest camp i el silenci  en el qual ara viu és prou eloqüent. En el seu moment “esplendorós” era l’antesala de l’infern.

La seva construcció s’inicià a l’agost del 1938, entre aquest any i el 1945 uns 200.000 presoners de més de 40 països foren deportats a aquest “camp de la mort”. El nombre de víctimes es situa entre els 90.000 i 100.000. Tot i no ser un camp d’extermini- com Auschwitz- el de Mauthausen, destinat a crear mà d’obra esclava, fou un dels llocs més temuts pels deportats; era especial, l’únic de “categoria III”, la qual cosa volia dir “aniquilació per mitjà del treball”. Els presoners treballaven onze hores al dia en pedreres de granit per abastir les fastuoses construccions del Führer.

Des del 6 d’agost del 1940, republicans espanyols provinents de diferents camps de presoners foren transferits a aquest camp. La gran majoria d’aquests eren exiliats que, en sortir d’Espanya l’any 1939, foren mobilitzats per l’exèrcit francès. Quan França fou envaïda per la Wehrmacht, foren capturats per les tropes alemanyes. Entre 1940 i 1945 es calcula que per Mauthausen-Gusen hi van passar 7.200 espanyols, d’aquests 5.000, aproximadament, van morir.

L’any passat, quan es commemorava el 74è any de l’alliberament, el 8 d’agost, un divendres, el BOE publicava les dades de totes les víctimes espanyoles del camp de concentració de Mauthausen-Gusen: 4427 noms i cognoms identificats, d’entre aquests 1.400 catalans, 892 de la província de Barcelona, 255 de Tarragona, 143 de Lleida i 124 de Girona. Dels 255 “tarragonins” crida l’atenció el fet que 7 d’aquestes víctimes siguin d’un mateix i petit poble, el més petit de les Terres de l’Ebre.
Prat de Comte, conegut per la festa de l’aiguardent, que se celebra tots els anys a mitjans del mes d’octubre, tenia als anys 40 una població de 511 habitants, i, 7 d’aquests van morir prop del Danubi, en el camp d’extermini de Gusen, una proporció esgarrifosa.

Als pobles petits la guerra civil fou més “fratricida” que a les ciutats. En els pobles petits tothom es coneix i, en certa manera, tots tenen vincles familiars. I és per això que, sovint, el silenci quan no l’oblit, s’ha vist i viscut com la millor medicina per no tornar a reviure uns fets que van fer mal, van provocar enfrontaments i divisions entre famílies, revenges i opressió.
Han passat 75 anys, Prat de Comte té ara una població de 183 habitants, hi ha prou perspectiva i distància com per reconèixer i reparar la memòria dels qui foren víctimes de l’horror nazi. Cada poble, petit o gran, ho hauria de tenir present, moltes d’aquestes víctimes, en els darrers moments de les seves vides, segurament, tingueren un record per als seus i el seu poble. Ara és un bon moment per retornar aquest comiat, i, amb ell, la millor manera, de preservar que fets com aquests no es tornen a viure.

José Cardona Viña (13/1/1941), Luís Pallarés Miralles (31/1/1941), Miguel Puvill Borrull (15/10/1941), Bartolomé Roselló Viña (20/9/1941), Salvador Roselló Viña (12/1/1941), José Sabaté Pegueroles (14/9/1941) i Antonio Lahosa Viña (29/11/1941) van morir,assassinats, lluny de casa, a Mauthausen-Gusen, eren fills de Prat de Comte, el poble més petit de les nostres terres.

Sisco Lahosa
Sisco Lahosa
Plataforma per un nou hospital -universitari- de les Terres de l’Ebre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

11 + = 20

Últimes notícies