HomeSocietatEl món de la marihuana a l’Ebre

El món de la marihuana a l’Ebre

La marihuana s’ha consolidat com la droga il·legal més consumida a l’Estat espanyol. En els últims anys, el nombre de persones que en consumixen o que n’han consumit ha incrementat considerablement, fins al punt que esta substànica –molt nociva per a la salut, especialment pels efectes que causa al sistema nerviós– s’ha arribat a normalitzar en alguns sectors.

Com a conseqüència, el cultiu de la marihuana s’ha intensificat a l’Estat espanyol, a Catalunya, i també a les Terres de l’Ebre. A més demanda, es necessita més producció. I a més producció, més control.

És per este motiu que les autoritats policials també han hagut d’adaptar els seus esforços per a intervenir esta activitat il·legal. En els darrers mesos, i com ha passat en els últims anys, la policia ha informat de diversos desmantellaments de plantacions d’esta droga arreu del territori ebrenc. El 6 de novembre, per exemple, la Guàrdia Civil confirmava la intercepció de dos plantacions de marihuana, amb un total de 165 plantes, en una finca ubicada al terme del Perelló. El mateix mes de novembre, el SEPRONA anunciava haver desmantellat una extensa plantació de marihuana composta per més de 2.500 plantes localitzada en un paratge de difícil accés pròxim al barranc de la Vall Figuera al parc natural dels Ports. Per la seua banda, els Mossos d’Esquadra apuntaven fa uns mesos que, durant el període del juny del 2018 fins a l’octubre, van intervenir un total de 3.788 plantes de marihuana en diversos pobles de la Ribera d’Ebre. O, també a l’octubre, la policia espanyola va desarticular una organització criminal que es dedicava al cultiu d’esta droga arreu de l’Ebre. L’operatiu policial va finalitzar amb vuit detinguts, més de 600 plantes de marihuana decomissades i 1,5 quilos a punt per a la venda. En este cas, Tortosa, Amposta, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita eren els municipis implicats. Estos exemples són només alguns casos d’una llista més llarga.

Però què en sabem, del cultiu de la marihuana a comarques de les Terres de l’Ebre? Com acostumen a ser estes plantacions? Qui les planta? I qui les consumix? Com s’ho fa la policia per a poder-se detectar i desmantellar?

Un paisatge propici

Es podria dir que les Terres de l’Ebre, una zona molt rural amb extensions i extensions de camp,
barrancs, bosc i muntanya, reunixen una sèrie de característiques que poden afavorir el cultiu d’esta planta. I és que, a diferència d’altres parts de Catalunya, com per exemple a la província de Barcelona o a Girona, la marihuana que es fa créixer a l’Ebre és outdoor, és a dir, que es planta a l’aire lliure. “El paisatge ajuda”, afirma, en declaracions a este setmanari el sergent cap de la unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra a Gandesa. “No és un terreny del tot pla, que facilita la visibilitat… hi ha moltes finques, barrancs, muntanyes, zones remotes que poden donar més facilitat a l’hora d’amagar les plantacions”, diu. On més plantacions s’han trobat, i seguint els balanços dels últims anys, ha sigut a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, on el tipus de terreny encara seria més propici.

“Hi ha dos tipus de plantacions, però”, adverteix el sergent. Per una banda, les exteriors, la majoria que es troben a les Terres de l’Ebre. Per l’altra, les indoor, és a dir, aquells cultius que s’aixequen a l’interior d’algun edifici i que, per tant, no es troben a l’aire lliure. “Estes [les indoor] no són tan comunes aquí a l’Ebre, sí que ho són a les ciutats, on no tenen la possibilitat de tenir al seu abast tant territori rural com aquí”, apunta. Les plantacions indoor, més difícils de localitzar, demanen més complexitat, més recursos, i més costos: s’utilitza una gran estructura elèctrica, amb potents focus de llum i calor, per a dotar les plantes de les característiques idònies per al seu creixement. “Han de simular la llum i l’escalfor del sol, la humitat adequada…”, explica el policia. “A les Terres de l’Ebre n’hem trobat algunes d’indoor, però la majoria de plantacions són a l’aire lliure”, reitera. Normalment, els cultivadors planten la marihuana en una zona que coneixen. Molts d’ells, segons expliquen des dels Mossos d’Esquadra, ho fan en camps o finques properes a la seua. “No solen plantar la marihuana a la seua pròpia finca, perquè saben que llavors hi ha més possibilitats que se’ls identifique… sovint, ho fan en camps abandonats o en barrancs i boscos de difícil accés i, sobretot, de difícil visibilitat”.

Perfil del cultivador

Encara que siga difícil generalitzar, l’experiència dels Mossos d’Esquadra en la cerca d’estes plantacions fa que puguen dibuixar una mena de perfil de la persona que cultiva aquesta droga i de com ho sol fer. “La majoria de les persones que planten ho fan perquè abans ja han consumit. Són consumidors de la substància, i han vist la possibilitat de negoci”, recalca el mateix sergent cap de la unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra a Gandesa. La grandària de les plantacions depèn de cada cas: se n’han trobat de petites, de dos, tres o set plantes, però també d’enormes, de centenars. “Quan les detectem i detenim qui s’hi troba al darrere, molts ens diuen que és per a l’autoconsum, que la marihuana no està destinada a la venda. Si tenen una o dos plantes, ens ho podem arribar a creure… però si hi ha 50, 100 o 200 plantes és evident que no és només per a l’autoconsum”, continua el sergent. Segons fonts policials, els cultivadors entren en una voràgine moguda pel desig de guanyar diner fàcil, que creix i fa que no tinguen consciència del risc a què s’exposen. “Primer en planten 10, després 30, i van augmentant fins que topen amb la policia”.

El risc del mercat il·legal

La manera com esta marihuana que es cultiva s’introduïx al mercat varia segons el cas. Hi ha
cultivadors que les venen directament al consumidor final, però quan les plantacions són extenses, hi intervenen més persones. “Hem vist una pràctica molt significativa”, apunta el sergent.

Explica que s’han trobat diversos casos de persones que s’han introduït en este món il·legal i que, com que encara no tenen contactes, confien en un desconegut que els oferix comprar la marihuana que ells han cultivat per a vendre-la després. Llavors, acorden un preu i quan es va a produir la transacció, el suposat comprador resulta que és un lladre i roba violentament la droga. “Poden ser episodis violents, que poden arribar a produir-se amb armes, ho anomenem narcoassalts”, explica el policia. Llavors la persona que havia cultivat la marihuana tampoc acaba denunciant-ho: ¿com hauria de denunciar que li han robat una marihuana que ell havia cultivat i que havia acordat vendre?

Malgrat això, la policia acaba detectant moltes d’estes plantacions. El 2018, sense anar més lluny, els Mossos d’Esquadra van intervenir a les Terres de l’Ebre el doble de plantacions que el 2017. Això, segons apunten des del cos policial català, no significa que hi haja hagut el doble de plantacions d’un any per l’altre, sinó que també s’estan intensificant els esforços per a aconseguir-ho.

En este control, hi ha dos factors clau: la prevenció i la detecció. “La prevenció es basa principalment en patrullatge rural per les zones que podrien ocultar estes plantacions”, apunta el sergent de Gandesa. Pel que fa a la detecció, l’escenari és més divers: els cultius es detecten per molts motius, alguns fruit d’esta tasca de patrullatge i observació, altres per una investigació seguint indicis, d’altres per la col·laboració ciutadana –que informa de l’existència d’una plantació–, o d’altres per casualitat. “A vegades, ens desplacem a un lloc perquè hi ha un incendi, un robatori a una finca, un cas de violència masclista… el que siga, i allà on vas t’acabes trobant una plantació de marihuana”, recorda l’oficial. Un cop es troba la plantació, l’objectiu és localitzar qui hi ha al darrere. “En un alt percentatge, acabem identificant el culpable”, assegura.

Francesc Millan
Francesc Millan
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies