HomePolíticaEl Procés continua viu als tribunals

El Procés continua viu als tribunals

La persecució de la justícia espanyola contra polítics i activistes que van participar en el referèndum de l’1 d’Octubre i les mobilitzacions posteriors ha afectat, o encara afecta, almenys un centenar de persones a les Terres de l’Ebre. Segons les diverses fonts consultades pel Setmanari L’EBRE, hi ha una desena de causes que han afectat vora 80 persones que o bé s’han arxivat o bé se n’ha absolt els acusats. Mentre que entre els casos que sí que han prosperat en diversos jutjats del territori i de la resta de Catalunya hi ha almenys quinze persones en espera de judici.

Siguen càrrecs polítics o activistes de carrer, el denominador comú entre els que encara estan pendents de judici és la lentitud amb la qual avancen les diferents etapes processals i l’efecte desmoralitzador que en alguns casos provoca en persones implicades políticament.

Un dels casos més complexos és el que es jutjarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que afecta el rapitenc Lluís Salvadó. L’actual diputat d’ERC i secretari d’Hisenda entre 2016 i 2017 va ser detingut el 20-S, quan la Guàrdia Civil va escorcollar el Departament d’Economia en un intent desesperat de desactivar el referèndum.

Cinc anys després, ja comença a veure el final del seu periple judicial. La causa que l’afecta, a ell i al seu company de partit i exsecretari d’Economia, Josep Maria Jové, s’ha reactivat recentment. Ara se’ls ha afegit Natàlia Garriga, també aforada després de ser nomenada consellera de Cultura, i que va ser detinguda el 20-S quan ocupava un càrrec directiu al Departament d’Economia.

Salvadó va explicar la setmana passada al Canal Terres de l’Ebre que els tres magistrats que el jutjaran ja han estat seleccionats, i que ara esperen que durant el mes d’octubre arriben els escrits d’acusació. S’espera que la petició de pena incloga la presó i la inhabilitació, ja que els delictes que se li imputen són els de prevaricació, malversació, revelació de secrets i desobediència.

Els qui també esperen data de judici des de fa més d’un any són dos companys de Lluís Salvadó: l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i el regidor i delegat del Govern a l’Ebre, Albert Salvadó. La instrucció del seu cas va acabar el juliol del 2021. Poc després van rebre els escrits d’acusació. Des de llavors no n’han sabut res més.

“Fa un any que tenim ganes de poder explicar-nos davant del jutge”, assegura Josep Caparrós, convençut que l’1 d’Octubre “no vam cometre cap delicte i, en tot cas, els que es van saltar les lleis i els drets fonamentals van ser les forces de seguretat espanyoles”.

Tant a Caparrós com a Salvadó, l’advocacia de l’Estat els reclama unes penes d’inhabilitació de 14 i 13 anys, respectivament, molt més elevades que les que proposa la fiscalia, que no pugen dels 16 mesos.

Dels 80 alcaldes que van ser investigats per l’1-O, la majoria s’han arxivat. És el cas de l’exalcalde de Roquetes, Paco Gas, que va quedar absolt. Caparrós és un dels pocs batlles que es troba encara pendent de judici.

 

Activistes perseguits

Més enllà dels polítics encausats per la seua suposada participació en l’1 d’Octubre, hi ha altres dotze persones de les Terres de l’Ebre pendents de judici per participar en manifestacions relacionades amb el referèndum o en protestes contra la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes.

L’activista i membre de Junts a l’Ebre Rai López és qui acumula més causes. De les sis investigacions en les quals ha estat imputat, cinc corresponen a delictes de desordres o afectació a la seguretat viària per haver participat en manifestacions o talls de carretera. Una d’estes causes s’ha arxivat. La sisena és la que correspon a la denúncia que va presentar una persona amb qui es va trobar a Deltebre, que lluïa símbols feixistes i que López va identificar a les xarxes com un “nazi”. El març de 2021 López va anar a judici acusat d’un delicte d’odi.

López no és l’únic ebrenc pendent de judici per un suposat delicte d’odi. Francesc Xavier Torta, rapitenc resident a París, està investigat pel Jutjat d’Instrucció de Tortosa per la denúncia d’un Guàrdia Civil vinculat a les càrregues de l’1 d’Octubre a la Ràpita, que l’acusa de difondre la seua imatge a les xarxes. Torta està encausat, juntament amb altres sis persones més, entre les quals hi ha una mestra jubilada de Palafrugell.

Altres activistes locals també esperen judici a les audiències de Tarragona i Barcelona. Un és el tortosí i militant del sindicat estudiantil SEPC Arnau Martí, detingut durant les manifestacions postsentència a la capital de la demarcació. I l’altre és el masdenvergenc Roger Albiol, pel qual la fiscalia demana quatre anys de presó, acusat d’atemptat contra l’autoritat quan va ser arrestat després d’una convocatòria de Tsunami Democràtic a Barcelona.

Finalment, el jutjat d’Amposta ha enviat a judici a vuit veïns de la Ràpita als quals s’acusa d’atemptat contra l’autoritat i danys contra els guàrdies civils que van assaltar violentament el Pavelló Firal durant la votació de l’1 d’Octubre, que va dixar 80 ferits. La prova que esgrimix l’acusació és un vídeo on es veu gent llançant pedres mentre el comboi policial es retira.

D’altra banda, hi ha un nombre important de persones, almenys vuitanta, que han passat pel tràngol d’estar investigades o declarar davant d’un jutge, i que finalment no han anat a judici o han quedat absoltes.

Abans citàvem el cas de l’exalcalde Paco Gas, però també s’hi pot afegir el de l’activista de Móra d’Ebre Maurici Sabater. El jove militant de la Forja va ser condemnat per un jutjat de Tortosa a sis mesos de presó per haver llançat, suposadament, un pot de fum contra la línia policial en un tall de l’autopista el febrer de 2019. L’Audiència de Tarragona el va absoldre després de recórrer la sentència.

I és que els diferents talls de carretera que es van convocar entre 2018 i 2019 han dixat una xifra total de 77 persones investigades, d’acord amb el recompte que ha fet Juristes per la Llibertat, el grup d’advocats que assistix gratuïtament les persones encausades. D’estes 77, 62 van ser identificades als talls de l’AP-7 a l’Aldea i de l’N-340 a Amposta del 15 d’octubre de 2019 contra la sentència del Procés. També van ser imputats dotze ebrencs pels talls d’autopista a la Jonquera i Salt, convocades per Tsunami Democràtic el novembre del mateix any.

 

Efecte desmoralitzador

Més tard o més prompte, estes causes s’han anat arxivant. L’advocada i portaveu de Juristes, Isa Castell, considera que tècnicament “en la majoria dels casos, la instrucció policial ha estat desproporcionada i general”. Des del punt de vista polític, ho té clar: “Els cossos policials, com a organitzacions jeràrquiques, tenien al meu entendre l’ordre de defensar la unitat d’Espanya i d’aturar els moviments dissidents”.

El procés judicial que han hagut de passar tantes persones com a resultat de la seua participació en una protesta és “un avís a navegat”, segons Selene Alberich, la portaveu del Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l’Ebre, que considera que “els casos postsentència arriben per a desmobilitzar la protesta”. L’efecte de tenir causes pendents amb la justícia és “una espasa de Dàmocles al clatell”, afegix l’activista Rai López. “Si et passes de la ratlla, t’ho reactiven tot un altra vegada i et van al darrere”.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 6 = 7

Últimes notícies