Estimat amic!

Fa molts dies que no sé res de tu, o més ben dit fa molts dies que no compartim una xerrada, un moment d’intimitat per posar-nos al dia sobre les nostres il·lusions, els nostres avenços o les nostres penes.

No sé en quin moment hem passat d’amics a coneguts o saludats, sovint penso com es va iniciar la nostra relació i massa vegades arribo a la conclusió que tenies algun interès sobre mi, vull dir que jo a la meva posició et podia obrir alguna porta que tenies tancada. Això m’ha passat moltes vegades, i no m’importa que la gent en demani coses (sempre que no siguen diners!) però ningú fins que vas arribar tu havia disfressat un interès dins una falsa amistat. Per a mi l’amistat és un amor incondicional, una relació sincera, noble, però sobretot desinteressada… i vaig per la vida parlant d’amistat quan en realitat tinc relacions socials que cobreixen necessitats.

No voldria que cap dels meus bons i bones amigues i amigues se sentís al·ludit, no va per ells o elles, va per aquell que sabent de la meua malaltia no ha estat capaç de compartir un cafè amb mi per mostrar-me en persona el seu suport. Els que em coneixeu sabeu que sempre tinc un somriure per a tothom, però no us equivoqueu puc ser amable i educada, però la meua amistat és alguna cosa més profunda, que només comparteixo amb les persones que realment ho mereixen. I considero l’amistat com aquelles estrelles, que tot i no veure-les brillar cada dia, saps que sempre estan allí. No res amic només volia acomiadar-me de tu, qui sap potser en algun moment tornarem a ser amics, de moment ens quedarem amb aquestes salutacions, mancades de valor, d’estima, però sobretot de sinceritat.

Lluisa Bertomeu
Lluisa Bertomeu
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

41 + = 45

Últimes notícies