Nascut a Eslovènia l’any 1954, MARKO RUPNIK és un cèlebre sacerdot jesuïta catòlic, artista de mosaics (considerat per alguns com el Miquel Àngel del segle XXI), teòleg i escriptor. Però la seva fama internacional a la premsa marró/groga/negra li ha vingut per la seva “relació” amb una comunitat de monges. Rupnik és l’artista religiós més reconegut en l’actualitat. En el terreny no espiritual i ja dintre de l’àrea sexual se li reconeixen alguns “penals per mans clamoroses dintre l’àrea, però no xiulats”. Probablement una de les penes màximes més cridaneres és la que va protagonitzar amb dues monges eslovenes, tout ensemble (un trio), rememorant, segons ell, la imatge de la Santíssima Trinitat. Però tot i així “l’artista de Déu”, com se’l coneix en ambients eclesiàstics, ha pogut seguir la seva plàcida vida com si res; malgrat que algunes dones -que van deixar la vida religiosa i que fins i tot van tenir intents de suïcidi- no poden dir el mateix.
El capellà i escriptor JOSÉ LUIS MARTÍN VIGIL (mort a l’any 2011) és un altre cas de com administra/gestiona l’Església els abusos sexuals dels seus “prohoms”. En el seu llibre La vida sale al encuentro (publicat a l’any 1955 i que va ser un supervendes durant dècades) Martín Vigil posava la seva adreça i telèfon per poder ser localitzat per tal “d’aclarir dubtes”. Així tirava la canya per pescar a les seves víctimes adolescents. Vuit acusacions de pederàstia fonamentades (i les que sorgiran) mostren el perfil del capellà/escriptor que va ser un referent de la educació catòlica per als adolescents dels anys seixanta.
Tot i que el jesuïtes van expulsar el capellà pederasta de la seva ordre l’any 1958, l’Església va ignorar (i avui encara ignora) els fets delictius de l’individu; de la mateixa manera que ho va fer el pagà prefecte romà Ponç Pilat quan es va rentar les mans (i altres parts del cos) en el judici de Jesucrist.
No només alguns adolescents van patir els abusos de l’ideòleg catòlic, també una jove (ara ja en la vellesa) va estar sotmesa durant molts d’anys (com de ben segur seran altres casos no denunciats) als abusos del capellà ideòleg supervendes. Per tal de contrastar la informació de l’ocellet missatger de la educació religiosa dels anys seixanta, Martín Vigil, poden entrar al web del diari El País (dimecres 5 d’abril –Setmana Santa!- pàgines 24 i 25).
Com sol passar de vegades, espero el contra-anàlisi de l’argumentari d’aquest article d’opinió; això sí, sempre des de la mascareta valenta de l’anonimat. Salut ebrencs.
