El passat fenomen meteorològic extrem anomenat Celia ha denunciat, jutjat, sentenciat i castigat el Parc Natural del Delta del Ebre (PNDE) per imprudent, per insolidari, per irresponsable i per ineficaç. La denúncia: no haver aprofitat l’oportunitat d’actuar a la costa del Delta tal com proposava l’Estat espanyol, mitjançant la deposició de 370.000 m3 d’arenes, actuació que s’havia d’haver executat entre els mesos d’octubre i febrer de 2021.
El delicte: la necessitat expressada pel mateix Parc Natural de fer una avaluació ambiental que no demanava ningú i que no era preceptiva per llei, tot davant l’estranyesa de tothom.
El judici: per l’ incompliment de les Directives Europees d’Aus i d’Hàbitats, la Directiva Europea Marc del Aigua i els convenis signats, entre els quals trobem el tractat internacional RAMSAR que ens obliga a la conservació dels aiguamolls. Les conseqüències: les destrosses produïdes a la costa del Delta, particularment, a l’illa de Buda, on les platges han entrat de nou en regressió, han perdut fins a 30 metres d’amplària, i han desaparegut de manera irreversible espais lacunars amb gran presència d’aus i biodiversitat, així com el fenomen de la intrusió marina, que ha tornat a ocasionar la mort de la flora i fauna aquàtiques dels Calaixos. La sentència (que és de mort), és la pèrdua d’una de les àrees de nidificació d’aus marines més important de la Península Ibérica. El càstig: en aquesta ocasió, el càstig no correspon a l’infractor, el PNDE, sinó a la gent del Delta, que pateix amb llàgrimes als ulls i amb el cor encongit en veure desaparèixer un espai immemorable.
El Delta s’està morint, i els que tenen la responsabilitat d’evitar-ho són els que el condemnen a mort amb la seva proposta de la inacció i deixar que “la darrera paraula sigui de la natura” quan tots sabem que aquesta emergència mediambiental l’ha provocat la mà de l’home. Com pot el PNDE aturar una actuació preventiva davant una més que possible llevantada amb les greus conseqüències que va demostrar tenir el Gloria? És que ja ens n’hem oblidat? Vull dirigir-me a la gent del Delta, als vocals de la Junta Rectora del Parc, als membres de la Taula de Consens, a les administracions de l’Estat i de la Generalitat. A tots faig una crida per animar-los a trencar el silenci, a despertar d’aquest malson, a ser valents i a demanar “prou, d’estudis”, “prou, de debats infructuosos i d’impediments”, “prou, de marejar la perdiu”, “prou, de compromisos enganyosos”, “prou, d’incompliments”; i a demanar amb fermesa “acció”, “actuacions urgents”, sense dilacions, sense entrebancs, res de fer marxa enrere com es pretén, res d’inacció ni d’abandonaments. “Per una vegada, pensem en el futur del nostre Delta”.
