L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha iniciat els tràmits per a organitzar una consulta ciutadana que decidirà el nom oficial del municipi. Les dues opcions que hi ha sobre la taula són Sant Carles de la Ràpita i la Ràpita, després que l’Institut d’Estudis Catalans avalés esta denominació. El procés participatiu està previst per al 12 d’octubre i hi podran participar tots els veïns i veïnes majors de 16 anys. L’alcalde del municipi, Josep Caparrós, considera que este és un procés que “reafirmarà el debat històric i identitari”. Malgrat que el resultat de la consulta no pot ser vinculant, des de l’Ajuntament s’han compromès a respectar el nom que obtinga un resultat de més del 20% del cens global.
El passat 15 de juliol, els membres de la Junta de portaveus de l’Ajuntament de la Ràpita van donar la seua conformitat a promoure la consulta popular, després que l’Ajuntament consultés a l’Institut d’Estudis Catalans si la nova denominació proposada, la Ràpita, s’adiu a la toponímia catalana, si és correcta lingüísticament o si pot haver-hi confusió amb la denominació d’altres municipis. N’hi ha amb este nom a la Noguera, al Penedès i a les Illes Balears.
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en resposta a la petició formulada, va emetre un informe favorable al canvi de nom proposat des de l’Ajuntament de la Ràpita.
L’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, expressa que “els rapitencs i rapitenques, en un exercici de democràcia 2.0, podrem decidir quin és el nom oficial que volem per al nostre poble”. Tot i que les consultes no poden ser vinculants, Caparrós ha agafat el compromís de transformar el resultat en vinculant, encara que el tràmit administratiu per a canviar el nom siga un acord de plenari del consistori. De fet, així ho van acordar tots els portaveus municipals.
L’Ajuntament farà arribar a tota la ciutadania la informació necessària perquè puga decidir lliurement quin vol que siga el nom oficial, ja siga mitjançant la informació que se’ls proporcionarà als seus domicilis, l’organització de xarrades i conferències, o la publicació de textos a la revista municipal. La Secretaria General de l’Ajuntament iniciarà tots els tràmits per tal que es dicte el decret de convocatòria dintre del termini establert.
El debat històric
Segons recorda l’historiador i periodista rapitenc Josep Pitarch, el nom de Sant Carles de la Ràpita es va implantar amb la irrupció de Carles III a finals del segle XVIII. El monarca va plantejar fer una nova població a tocar de l’indret del Delta anomenat la Ràpita ja des de l’Edat Mitjana.
No hi va haver ni nou poble ni canal de navegació, també projectat per Carles III, però la Ràpita es va fer gran amb la incorporació de Sant Carles a la toponímia. Fins i tot, segons Pitarch, la mateixa població i institucions van alimentar la condició de reial ciutat a canvi d’alguns privilegis. Des d’aleshores, Sant Carles de la Ràpita només va dixar de ser Sant Carles, i va passar a dir-se la Ràpita dels Alfacs, durant la guerra civil, en territori republicà, fins a l’arribada dels nacionals l’any 38.
Ja en democràcia es van produir intents de reobrir el debat, però no ha estat fins ara que ha acabat fructificant en una consulta. La qüestió és què pesarà més, si el debat de la comoditat toponímica, ja que habitualment s’usa més el terme la Ràpita, el dels arguments històrics o el dels polítics, ja que Carles III està vinculat a l’actualment qüestionada monarquia borbònica.
Per les xarxes socials, la proposta de l’Ajuntament ja ha començat a fer bullir l’olla. Hi ha opinions per a tots els gustos, incloent-hi els que creuen que caldria dedicar els esforços a altres coses, però s’intuïx entre els que es pronunciaven al compte de Facebook de l’Ajuntament, una majoria en favor de la Ràpita.
