El nombre de persones amb reconeixement legal de discapacitat per malaltia mental ha augmentat en un 62 per cent a la regió de l’Ebre en l’última dècada, segons dades del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat. De les 3.426 persones que hi havia reconegudes l’any 2014 per esta discapacitat s’ha passat a 5.553 el 2023. Este increment contrasta amb el que ha registrat Catalunya en este mateix període que ha sigut d’un 20,8 per cent. S’ha passat de 105.963 persones el 2014 a 128.040, el 2023.
Els trastorns alimentaris i els de conducta han anat a més, amb un augment preocupant dels intents de suïcidi i les autolesions, sobretot en els col·lectius més joves, explica el director mèdic de la Fundació Pere Mata de les Terres de l’Ebre, Antoni Coello. Els trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA), d’ansietat i depressió també han registrat increments significatius, apunta. “Altres malalties mentals, les que nosaltres anomenem de patologia greu com l’esquizofrènia, el trastorn depressiu major o el trastorn bipolar no han augmentat i es mantenen amb els mateixos percentatges”, afegix el director mèdic.
El reconeixement legal de discapacitats per malaltia mental en l’última dècada reflectix no només l’augment de casos, sinó també un canvi positiu en la manera en què la ciutadania de la regió de l’Ebre aborda i tracta la salut mental. En els últims anys, les famílies ebrenques han accedit “de manera més ràpida i eficient als serveis especialitzats en salut mental, aprofitant l’oferta de recursos locals de suport i tractament”, explica Coello, i este fet ha augmentat també els casos estadístics.
“L’estigma associat a les malalties mentals, encara fortament arrelat fa uns anys, ha anat disminuint. Ara, la població recorre amb més facilitat a professionals com psicòlegs i psiquiatres”, apunta el doctor. Este canvi cultural és clau per a entendre l’increment de diagnòstics i reconeixements de discapacitat, ja que el suport social i familiar fa que les persones afectades i les seues famílies no dubten a buscar ajuda quan la necessiten, evitant que el problema empitjore o es mantinga en l’ombra.
“Ara les persones tenen menys por de parlar sobre els seus problemes de salut mental i busquen ajuda”, afegix. Això no només ha millorat l’accés al diagnòstic i al tractament, sinó que també ha ajudat moltes persones a rebre el reconeixement legal de discapacitat necessari per a obtindre els suports addicionals de l’Administració que necessiten.
D’altra banda, Antoni Coello apunta que a les Terres de l’Ebre “s’ha trencat la cultura del benestar emocional entre els joves”, i els efectes se fan notar en la salut mental. Segons el doctor, factors com l’atur i la precarietat laboral, entre altres, repercutixen l’estabilitat emocional. “Aquí sí que notem que des d’Educació i assistència primària ens demanen més atenció i necessitem més professionals per donar resposta a aquesta situació”, comenta.
El director mèdic de la Fundació Pere Mata és clar quan se li pregunta si els recursos i serveis disponibles a les Terres de l’Ebre per a persones amb discapacitat per malaltia mental són suficients: “Necessitem més recursos humans. Estem per sota, a vegades, de les ràtios que necessitaríem, i per tenir més personal cal, sens dubte, més suport econòmic”.
Necessitats creixents
Segons explica, les polítiques de salut arriben “poc i tard” a la regió, fet que limita la capacitat d’atenció en un context de necessitats creixents. A més de la manca de personal, Coello assenyala que hi ha una mancança d’infraestructures, especialment en recursos residencials adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual i en hospitals de dia. Aclarix, però, que no es tracta de crear recursos “per tancar persones”, sinó d’espais de suport on reben una atenció adequada i pròxima.
Este dèficit, diu, posa en relleu la urgència d’incrementar les inversions en salut mental a les Terres de l’Ebre per a garantir un servei que responga a les necessitats reals de la població.
Tipus de malalties mentals
Estos són alguns dels principals tipus de malalties mentals que poden ser reconegudes com a discapacitats:
l Trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA). Inclou el trastorn autista i el trastorn d’Asperger, entre altres.
l Esquizofrènia. Trastorn mental crònic que afecta la percepció de la realitat.
l Trastorns afectius. Inclou el trastorn depressiu major i el trastorn bipolar.
l Trastorns d’ansietat. Com el trastorn d’ansietat generalitzada i el trastorn d’ansietat social.
l Trastorns de la conducta alimentària. Com l’anorèxia nerviosa i la bulímia, que poden tindre un impacte seriós en la salut mental.
l Trastorns de personalitat. Inclou trastorns com el trastorn de personalitat límit.
l Trastorns del neurodesenvolupament. A més dels trastorns de l’espectre de l’autisme, inclou el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat).
l Trastorns de l’estat d’ànim. Com la depressió crònica.
l Trastorns relacionats amb l’estrès. Com el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).
l Trastorns psicòtics. Inclou trastorns que impliquen una pèrdua de contacte amb la realitat.
