Les Terres de l’Ebre han sigut este estiu l’escenari d’una prova pilot que pot marcar un abans i un després en la logística sanitària a la regió. Un dron ha connectat diversos centres d’atenció primària i hospitals per a transportar mostres biològiques i material farmacèutic, amb l’objectiu de comprovar si esta tecnologia pot convertir-se en una alternativa real al transport per carretera.
La prova pilot ha sigut realitzada per l’empresa tecnològica CATUAV, sota la marca BCN Drone Center, amb la participació de Biomedical Logistics i el suport de la Generalitat, la Fundació i2CAT i l’Institut Català de la Salut (ICS). El projecte
s’ha plantejat com un pas més per a explorar la creació de corredors aeris destinats al transport sanitari, especialment en territoris on les distàncies i les comunicacions per carretera poden dificultar una logística ràpida i eficient, com és el cas de les Terres de l’Ebre.
Les rutes han connectat els centres d’assistència primària (CAPs) de Flix, Gandesa i Horta de Sant Joan amb l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta.
Uns dels primers materials transportats han sigut mostres de sang. En este cas, la prova ha consistit a transportar dos mostres iguals des d’un CAP fins a Móra d’Ebre. Una va fer el recorregut habitual per carretera mentre que l’altra el va fer per via aèria. Un cop a l’hospital, les dos mostres se van analitzar i els resultats van confirmar que les mostres biològiques poden ser transportades amb dron sense patir alteracions.
També s’han transportat mostres d’anatomia patològica, entre les quals biòpsies i citologies, així com proves moleculars. En este cas, les mostres van sortir dels CAPs, van arribar a Móra d’Ebre i des d’allà van ser traslladades amb dron fins a l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta per a poder ser analitzades.
Igualment, s’ha fet una prova de transport de material farmacèutic entre els hospitals de Tortosa i Móra d’Ebre per a evitar que un pacient s’hi hagués de desplaçar.
El director comercial de CATUAV, Daniel Castillo, ha fet una valoració positiva dels resultats d’esta prova pilot. Segons explica, la prova ha demostrat que esta tecnologia és capaç d’encaixar en una operativa sanitària real, amb horaris i finestres de recollida molt exigents. “En el cas de les mostres analítiques, les finestres de recollida són especialment curtes i obliguen a concentrar moltes rutes en poc temps”, indica
És precisament en este punt on, segons Castillo, el dron pot aportar un avantatge important. La velocitat permetria completar les rutes en menys temps i fer més eficients unes operacions que actualment depenen en bona part del transport terrestre.
La prova ha sigut especialment significativa perquè CATUAV és la primera empresa de l’Estat espanyol que ha obtingut el SAIL III, una autorització concedida per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) que permet realitzar determinades operacions amb drons en zones poblades i més enllà de la línia visual del pilot, és a dir, el pilot no necessita tindre l’aeronau a la vista durant el trajecte. El control se fa a distància des d’una sala.
El dron utilitzat en les proves ha sigut un Eiger 3, fabricat per l’empresa suïssa RigiTech. Se tracta d’una nau amb capacitat d’enlairament i aterratge vertical que, un cop en l’aire, passa al vol horitzontal. Pot assolir una velocitat mitjana d’uns 100 km/h i pot transportar fins a tres quilograms de càrrega.
Les distàncies entre centres sanitaris, la dispersió de la població i les dificultats que poden comportar alguns desplaçaments per carretera fan que una connexió aèria ràpida puga aportar un valor afegit a regions com les Terres de l’Ebre. “En un entorn metropolità no tindria cap sentit, perquè l’estalvi de temps no justificaria l’operació. En el cas de les Terres de l’Ebre, per la dispersió geogràfica i per aquest nivell de serveis més limitat, el dron ens aporta avantatges”, explica.
El desplegament d’una xarxa de transport sanitari amb drons no requeriria grans obres d’infraestructura, però sí integrar punts d’operació dins dels circuits habituals dels centres sanitaris, segons Castillo. L’espai requerit seria d’uns cinc metres per cinc metres, uns 25 metres quadrats, en una zona diàfana i situada tan a prop com siga possible de les instal·lacions sanitàries. L’objectiu és garantir que la zona d’enlairament i aterratge estiga sempre lliure d’obstacles i de persones no autoritzades.
Avaluar els resultats
L’empresa tecnològica considera que el següent pas correspon ara a l’administració. Castillo apunta que l’ICS hauria d’avaluar els resultats de la prova desenvolupada este estiu i decidir si vol avançar cap a la contractació d’un servei regular.
Segons el director comercial, a partir d’aquí, la decisió ja no és tecnològica, sinó de model de servei. “Caldrà determinar quines rutes tenen sentit, amb quina freqüència s’haurien de fer els vols, quins centres hi participarien i si l’operació es faria amb mitjans propis de l’administració o mitjançant una empresa especialitzada”, afegix.
