L’altre dia llegia que els metges fan, de nou, un crit al cel per la situació del nou hospital de les Terres de l’Ebre i la reforma de l’actual Hospital Verge de la Cinta. I és que l’actual centre sanitari està en una situació crítica, i les reformes i noves construccions semblen ja un conte de fantasia reiteratiu ple de promeses que mai arriben i de solucions estèrils. Els professionals ja no poden més i diuen que vivim una “emergència sanitària”, els espais són petits i cada cop menys funcionals.
20 anys de la primera pedra, diferents plans funcionals i altres performances per fer veure que alguna cosa passa, quan l’únic que passa és que vivim en l’abandonament absolut sanitari. Ja n’hi ha prou, i arriba l’hora de ser intransigents i no passar-ne ni una més. No vull quedar-me només amb que aquesta reforma ja estava condemnada al fracàs des del minut 0, perquè crec que tots sabíem que només excavant una miqueta, qualsevol cosa faria parar les obres. No vull quedar-me només amb debats polítics d’on nassos ha d’anar l’hospital. No vull quedar-me només amb les promeses falses de què algun dia arribarà.
El que vull, i crec que volem tots els ebrencs i les ebrenques, és que tinguem centres hospitalaris i instal·lacions dignes, que ja n’hi ha prou que aquí no inverteixin recursos, que aquí només ens recordin quan volen aigua o posar molins de vent de forma massiva. Ja n’hi ha prou que tinguem els millors professionals preparats per a treballar i que aquests no tinguin les condicions necessàries per a fer-ho. Ja n’hi ha prou de tantes mentides i tanta hipocresia. Ens hem de plantar.
