L’altre dia, em van enviar un joc de números que només es produeix un cop cada 1.000 anys. I enguany teníem la sort d’assistir a aquesta alineació d’astres única i efímera. Vaig flipar. El tema era que si sumaves l’any del teu naixement i l’edat que tens, el resultat seria 2022. Per tant, en el meu cas: 1989+33=2022. No va ser fins que estava al mig d’un restaurant quan vaig decidir compartir-ho amb els meus amics. Exaltat per l’emoció del sopar, vaig cridar-ho als 4 vents. Va ser explicar-ho i tothom va començar a riure, inclús les taules del costat. Una meravella, vaja! Estava convençut que descobria les Amèriques, i realment l’únic que estava fent era coronar-me com el ridícul de la nit. Sempre que sumes l’any que vas nàixer a la teua edat actual, donarà 2022, 2023, 2024…, i així successivament. Em vaig preguntar 1.000 vegades per què no ho havia mirat millor.
Precisament per això recupero l’anècdota. Vivim en l’era de la hiperestimulació, però això no trau que siguem autònoms per prendre una millor atenció a tot el que ens envolta. Hem de ser capaços de fer una escolta més activa i més conscient, i la vida ens anirà millor, o almenys no ens convertirem en el xou del local per on sortim. És com als cumpleanys, quan, com que hi ha tantes xarxes socials, rebem desenes i desenes de felicitacions. El més fàcil és posar m’agrada a totes i acabar ràpid, però també és un error de l’alçada d’un campanar. Jo encara tinc pendents les de Facebook. Aprofito per disculpar-me. Us llegiré i us contestaré, però vull fer-ho de manera activa i conscient. Necessito valorar el temps que m’heu dedicat i assaborir les vostres paraules.
