TORTOSA // El portal Tortosaturisme recalca que hi ha poques ciutats petites que no siguen capital de província amb la transcendència de Tortosa, amb una història de 2.000 anys. “A cada racó del seu riquíssim nucli antic es respiren èpoques passades”, s’evoca. Els ibers van escollir la que avui és la capital de la comarca del Baix Ebre per a establir-se. De fet, els historiadors es plantegen si va arribar a ser l’enigmàtica i important ciutat Hibera. Si fos així, Tortosa hauria donat nom al riu Ebre (Iber) i a tota la península. Com a proves del seu esplendorós passat, per on van passar romans, musulmans, jueus i cristians, Tortosa lluïx l’impressionant castell de la Suda, la catedral de Santa Maria i elegants edificis modernistes. No en va se l’anomena la ciutat de les tres cultures, ja que és un dels pocs indrets on a la baixa edat mitjana van conviure i co- existir les tres grans cultures i religions monoteistes: cristiana, musulmana (sarraïna) i hebrea (jueva). El 1148, un cop conquerida la ciutat per Ramon Berenguer IV als musulmans que l’havien dominat des del s. VIII, s’hi autoritzà la permanència de la seua comunitat sarraïna, igualment que la comunitat jueva, establerta a Tortosa des del període romà. Les tres comunitats van conviure a Tortosa amb relatiu pacifisme durant segles.
És una ciutat on es pot trobar la Catedral, el Castell, palaus (medievals i renaixentistes), monestirs, torres i muralles, la Llotja, el Mercat, portals, forts i baluards, ermites i capelles, banys i balnearis, cases senyorials i benestants, el call jueu, làpides i carreus i restes de qualsevol època amb una amalgama d’edificis i estils que impressiona.
Durant l’època del Renaixement (s. XVI) Tortosa va viure el seu moment de màxima esplendor i una passejada pels principals edificis d’aquella època porta el visitant a rememorar aquell passat. Una ruta renaixentista per Tortosa començaria al conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis, fundats per Carles V per a l’educació dels moriscos. Es pot continuar la ruta per l’església de Sant Domènech, els palaus Despuig, Oriol, Oliver de Boteller -seu actual dels serveis territorials del Departament de Cultura de la Generalitat- i el Palau de la Diputació del General, i concloure-la al Palau Episcopal i la Catedral de Santa Maria. La seu acull una sèrie d’elements arquitectònics i mobles d’especial importància en el context artístic de la Catalunya de l’època del Renaixement, com la Capella del Nom de Jesús, el reliquiari de Sant Eulali, la capella dels Boteller, l’antiga reixa de l’altar major o el Cadirat del Cor, de Cristóbal de Salamanca.
