El passat dilluns dia 16 de juny de 2025 va tenir lloc dues reunions molt importants, una a l’Ajuntament de Freginals, amb l’alcaldessa, la senyora Neus Franch, i la segona al Consell Comarcal del Montsià amb el seu President, el senyor Sergio Guimerà, la consellera de cultura, la senyora Neus Sancho i el conseller Guillem Prieto, per tal de donar a conèixer un nou projecte d’impulsió local, la revista “FARRAGINALE”, un anuari que pretén mostrar tot allò del què és capaç un poble al llarg d’un any de vida. El resultat és el fruit del treball de moltes persones, anònimes, la gran majoria, i que posa de manifest que no cal ser una gran poble, en quant al nombre d’habitants, per tal de fer activitats i desenvolupar projectes, sinó que la voluntat i l’esforç, de vegades la tossuderia d’uns quants, es pot escriure o plasmar la realitat del dia a dia fent callar boques que diuen que als pobles menuts ho hi ha vida, i tant que n’hi ha de vida, només cal obrir qualsevol de les pàgines i observar la vida que hi ha a cada raconet.
“Evidentment que les coses no es fan per si soles, aquí hi ha tres persones que han estat picant pedra durant molt temps, diria fins i tot que des de fa anys. Una persona és David Aguado, un viranosenc però que té moltes arrels a Freginals ja que la seua dona és filla de dos freginalencs. David s’ha dedicat tota la vida a treballar envoltat de fotografies i escrits que il·lustren i donen veu a tot allò que s’esdevé al seu entorn. Té la seua empresa pròpia d’impressió a Vinaròs” argumentava l’alcaldessa que a més afegia que “L’altra persona és Armando Miralles, freginalenc de soca arrel i un gran amant de la fotografia. No hi ha ningú que disposi de tant material fotogràfic com ell té a la seua casa, no hi ha acte que es celebri al poble que no hi hagi uns ulls enganxats a una càmera de fotografiar al darrere i esta càmera és la d’Armando. Els seus muntatges en vídeo són espectaculars. Si mai algú demanés fer una pel·lícula dels darrers 150 anys sobre la història de Freginals, de ben segur que ho trobaria als seus arxius” reblava.
“La tercera persona és Lluís Fernández, també freginalenc, mestre jubilat i gran amant de la cultura en general i del la del seu poble en particular. Ell va ser la tercera persona que va entrar a formar part d’aquest equip de treball, per dir-ho d’alguna manera” afegia.
Doncs bé, entre tots tres s’ha intentat construir aquest anuari que veurà la llum al públic durant el mes d’agost d’aquest 2025 en la idea de que cada any se’n faci un, és per això que s’han fet aquestes dues reunions per, a banda de donar a conèixer la revista, demanar ajuda per tal de poder seguir fent-ne moltes més.
