Amb vint-i-nou anys, Gisela Chortó, veïna de Rasquera, s’ha convertit en una figura clau en el món de l’artesania a Catalunya, com la llatadora més jove del país. La seua passió per l’ofici no només li ha permès mantindre viva una tradició ancestral, sinó que també ha sabut donar-li un toc innovador i contemporani. En cada peça que crea, Gisela fusiona passat i present per tal de transmetre el valor i la bellesa d’esta pràctica artesanal, la llata, que arrelada a les Terres de l’Ebre, ha esdevingut una autèntica expressió cultural.
“Vaig tindre el primer contacte amb la pauma als dotze anys, en un curset que feien al poble. La meua mare i jo ens hi vam apuntar, i va ser llavors que vaig notar que l’artesania em despertava emocions noves”, recorda Chortó. Però no va ser fins als vint-i-sis, arran d’una lesió i del confinament, que es va llançar de ple a esta faena. “L’artesania de la llata va acabar atrapant-me, i ara ja fa quatre anys que puc dir que soc llatadora professional”, afirma. Per a ella, este ofici és molt més que una faena: és una manera de connectar amb les seues arrels i amb totes les dones que l’han precedida en esta tradició. “Quan faig llata, penso en les dones que van ser llatadores, tant aquí, a la Ribera d’Ebre, com a altres llocs d’arreu del país. Porto a dins meu totes les meues avantpassades; elles em van fer qui soc avui”, explica. Gisela també reivindica la necessitat d’innovar i d’adaptar-se als nous temps. “Tenim les bases que ens han dixat les generacions anteriors: la tècnica, els costums… Però avui dia la gent busca peces úniques, amb història. M’agrada crear peces actuals, que representen la nostra generació”, comenta. Amb la seua creativitat, ha aconseguit donar un gir a l’art de la llata combinant tradició amb formes i estils contemporanis, tot mantenint les arrels. “Juguem a provar noves tècniques, me dixo portar per la meua imaginació, les meues mans fan peces que mai s’havien vist, però sempre recordant les nostres arrels”, afirma la llatadora.
Per a Gisela, la llata no és només una forma d’art, sinó també una teràpia. “L’artesania de la pauma és terapèutica. Quan faig llata, me trobo millor, i això és el que intento transmetre a les persones que assistixen als meus cursos. Estàs tan concentrada en el treball que dixes enrere els teus problemes i et centres en el moment present”, explica. Tot i que la llata ha estat tradicionalment associada a les dones, Gisela defensa que qualsevol persona que ho desitge pot practicar este ofici. “El futur dels llatadors i llatadores és interessant. Hem recuperat portes que es van tancar fa cinquanta anys i ara tenim l’oportunitat de mostrar que este art sempre ha estat viu”, afirma convençuda. El seu projecte, “La Llatadora”, va molt més enllà de vendre un producte: és una plataforma per a divulgar la cultura i l’artesania, on organitza tallers i cursos. “Anem a instituts per a ensenyar als jóvens que es pot viure de l’artesania i els dixem practicar amb pauma perquè toquen el material i en coneguen la història”, assenyala.
El seu gran somni és obrir una escola de llatadores i llatadors a les Terres de l’Ebre, una terra on este ofici té una llarga història.
