Paulí Fontoba, gandesà resident a Calaceit, on va ser regidor per ERC durant vuit anys, és actualment secretari nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les Terres de l’Ebre, per la qual cosa és un dels màxims responsables de la mobilització independentista de l’Onze de Setembre a Amposta.
La Diada independentista apel·la a la necessitat de resoldre problemes nacionals com l’habitatge o els serveis bàsics, però vostès també es remeten a les lluites territorials.
L’objectiu és tindre un govern propi que decidisca per nosaltres aquí a la nostra terra, no a Madrid. Patim un model econòmic al territori que ens està espoliant, que va començar amb la imposició d’una central nuclear durant l’època de Franco. Una central que tampoc no ha comportat tants llocs de treball més enllà de la seua construcció i que ha impedit la denominació d’origen de la fruita dolça a la Ribera. Ara tenim la saturació d’aerogeneradors a la Terra Alta, sota l’amenaça d’un PLATER que és una salvatjada, o les gigafactories d’IA a la Ribera, que impliquen un consum brutal d’aigua. El nostre territori es convertix en la brossa de Catalunya, on hi ha hagut restriccions d’aigua en pobles de la Terra Alta mentre l’aigua de l’Ebre es transvasava a Tarragona i on el reg de la Terra Alta s’ha completat 40 anys després de ser reclamat, quan ja no queden gaires pagesos. Hem d’aixecar la veu contra els desequilibris territorials.
Però posicionar-se contra la gigafactora de Móra la Nova, no li pot restar molts adeptes al moviment independentista? A diferència de la nuclear, se parla d’una inversió estratègica de futur.
De nou durant la construcció hi haurà molta gent treballant-hi i després, molt poca. Als Estats Units, set de cada 10 persones se posicionen en contra d’estes infraestructures, i als estats on s’han instal·lat gigafactories, la vida s’ha encarit. Ho diu un informe recent. Les nostres terres perden valor perquè ningú invertirà en turisme en un territori on hi haja un aerogenerador per quilòmetre quadrat. Parlem d’empreses extractives.
Els principals agents polítics i socioeconòmics no sembla que ho vegen de la mateixa manera.
Els nostres polítics han de fer reflexions importants i no dixar-se enganyar. Amb Franco ens ho vam haver d’engolir sí o sí. Ara teòricament estem en democràcia, però només veiem el que ens posen davant del nas, quan al darrere hi ha uns interessos que no són els nostres ni els del nostre territori. L’únic que ha generat treball constant al territori han sigut els nostres empresaris i els nostres pagesos. Generen més capital estable els cellers de la Terra Alta que totes les grans empreses de fora que venen a ocupar i espoliar el territori. Jo demanaria als alcaldes que tinguen mirada ampla i mirada llarga. A l’ANC, com a moviment d’alliberament, considerem que no podem estar a les ordres del capital de Madrid. Hi ha gent que espera les gigafactories com el manà, però el manà no existix.
Vostè creu que amb la independència de Catalunya seria més factible un altre model econòmic?
Volem la Catalunya saturada actual o un país on se puga viure amb salaris i una indústria reals? No té sentit invertir en indústria artificial amb un consum d’aigua de por, en un context de canvi climàtic, en una Europa amb els grans rius secs. Políticament, el nostre país, tradicionalment industrial i agrícola, ha de mirar i decidir cap on va, sense que vinguen de fora a ensenyar-nos com hem de viure.
Quines expectatives té l’ANC de cara a la mobilització històrica d’Amposta?
Quan convoques una manifestació, fas una crida per a que la gent vinga. Si vols la independència de Catalunya, no has d’esperar que arribe el moment, sinó lluitar perquè el moment arribe. Si l’any passat a Tortosa vam arribar gairebé a les 12.000 persones, ara a Amposta esperem almenys una més.
El grau de mobilització de l’independentisme té poc a veure amb el de fa nou anys. Quina és la salut del moviment?
Amb el que ha passat a Elx [la policia va colpejar i detindre un menor que portava una estelada], s’ha tornat a demostrar que hi som. És molt important que la joventut se torne a implicar. Tenim un president i consellers a l’exili, pendents del que diga el Constitucional i, en canvi, els primers que van rebre l’amnistia van ser els policies que ens van atonyinar. La justícia espanyola ha demostrat que encara viu en el passat franquista. En este país pots demanar la independència, però no la pots exercir. I què hem de fer? Resistir, plantar cara a l’Estat i guanyar.
L’Onze de Setembre, vostès pensen en un exercici de resistència o en tornar a il·lusionar-se amb la idea que la independència és possible?
En este moment és més resistència i persistència, però hi hem de ser cada dia. Les coses no es produïxen espontàniament. Si vam arribar on vam arribar és perquè vam fer un exercici de disciplina, lluita i organització, i des de l’ANC intentarem que ho poguem tornar a fer i acabar-ho. Avui estem pagant les conseqüències d’haver-nos quedat a mig camí.
Per què no es va assolir l’objectiu el 2017? En què es va equivocar l’independentisme?
Haver posat les urnes amb tot l’Estat espanyol en contra, ens ha de fer sentir orgullosos. El 3 d’octubre del 2017 teníem el control del territori, i els polítics se van equivocar en pensar que els espanyols i la Comunitat Europea negociarien amb nosaltres. Si no haguéssem dubtat, avui tindríem la independència. La posterior repressió ha fet molta temor.
En l’àmbit dels partits polítics, hi ha nous agents com ara Aliança Catalana? Com ho veu l’ANC?
De moment Aliança Catalana no m’ha demostrat res. Només és un discurs, acompanyat això sí de discursos que no són agradables, perquè està posant a les seues candidatures gent de Convivència Cívica Catalana que va defensar el 155, o perquè assenyala als dèbils i proclama una Catalunya cristiana en un país on convivim cristians, musulmans i ateus, i tots som catalans. Però nosaltres, com a ANC, com a convocants de la manifestació de la Diada, no fem una crida als partits, sinó a l’independentisme.
L’alcalde d’Amposta opina que un hipotètic govern entre el PP i Vox suposaria un revulsiu per a l’independentisme. Hi està d’acord?
Carod-Rovira ja va dir a Rajoy que eren una fàbrica d’independentistes. Però tampoc és això, perquè amb la gent esbojarrada de Vox ens podem trobar amb una il·legalització.
S’ha girat full del conflicte intern a l’ANC de les Terres de l’Ebre?
És un conflicte superat, i ho dic sense rancúnies. En el seu moment ens va fer molt mal, però la demostració que ja va passar és que estem organitzant manifestacions independentistes a les Terres de l’Ebre.
Com valora la seua experiència de fer de regidor d’ERC a Calaceit, un poble de fora del Principat?
Adversaris polítics teòricament molt durs sempre em van tractar amb respecte, com jo a ells, i estic content perquè des d’ERC vam fer coses importants com les mocions perquè arribés el senyal de TV3.
