A Àlex Bejenari (25 anys) li hauria agradat poder cuidar els seus iaios, però el seu final el va agafar jove. Es va prometre que dedicaria la seua vida a tenir cura dels més vulnerables. Avui és infermer i assegura que “la gent gran és el pacient més agraït que hi ha”. “Els infermers, quan acabem la carrera, busquem emocions, i la majoria acostumen a trobar-les en els serveis d’urgències. El que encara no sabia és que la infermeria en el món de la geriatria m’acabaria donant estes mateixes emocions però multiplicades”. Montse Brull, una infermera veterana que acaba tot just de jubilar-se, sap de què parla l’Àlex: “He dedicat 40 anys de la meua vida a la infermeria. Esta és una faena molt vocacional, i en l’especialitat de geriatria encara més. Acompanyar el pacient durant molt de temps acaba convertint-se en alguna cosa més: passes a formar part de la història de vida d’esta persona”.
L’Àlex Bejenari i la Montse Brull han coincidit per poc temps a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, l’un quan començava la seua carrera professional com a infermer, i l’altra en finalitzar-la.
L’essència de l’ofici d’infermer té una part vocacional que no canvia, siga quina siga l’especialitat, assegura Brull. “Però la geriatria té molts matisos. Aquí la infermera té un grau d’autonomia i d’expertesa que no es produïx en altres especialitats, i això atorga molt de valor afegit a la nostra faena”.
Acompanyament i humanitat
La de geriatria és una especialitat relativament nova en la infermeria, que està començant a enganxar els nous graduats, conscients que l’envelliment de la població és ja una realitat i que esta serà prompte una de les faenes amb més demanda. “Els infermers, quan acaben la carrera, busquen majoritàriament treballs tècnics, per això molts fan cap als hospitals d’aguts, on es treballa més amb la tecnologia. En canvi, la geriatria posa la persona al centre i es treballa amb en el que anomenem cures invisibles, les que tenen més a veure amb l’acompanyament del pacient durant un llarg període de temps”. Ho explica Mireia Adell, directora d’Infermeria i responsable d’Innovació i Gestió del Coneixement de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, que assegura que la majoria dels infermers i infermeres que han passat per este hospital s’han “enganxat” a una especialitat que tracta un perfil de pacient molt singular. La manca de professionals de la infermeria especialista en geriatria és una realitat que està canviant, sobretot des que este hospital és l’únic centre docent multiprofessional especialitzat en geriatria de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Cada any, tres metges i dos infermers fan la residència en l’especialitat de geriatria a l’Hospital de la Santa Creu.
Estades llargues Adell explica que encara hi ha la falsa percepció, estesa entre una part de la societat, que a l’Hospital de Jesús només s’hi ve a morir. “I això no és cert. El nostre nivell assistencial s’anomena atenció intermèdia perquè poden ingressar-hi pacients procedents de la comunitat, de primària o d’un hospital d’aguts. L’atenció intermèdia se situa entre l’atenció primària i l’hospital d’aguts, i es focalitza sobretot en l’atenció geriàtrica especialitzada i les cures pal·liatives, alhora que permet estades més llargues al pacient perquè puga recuperar-se. La unitat de cures pal·liatives de l’Hospital de Jesús és referent a les Terres de l’Ebre i va ser una de les pioneres a Catalunya“.
Un treball d’equip Montse Brull recorda quan va començar a treballar a l’Hospital de Jesús l’any 1979: “Llavors això era l’asil de gent gran, però les coses han canviat molt. Avui este hospital no té res a veure amb aquell de fa 40 anys, tampoc la faena que hi fem les infermeres”. Ho certifica l’Àlex Bejenari, quan diu que va arribar al centre “amb una visió molt predeterminada de la infermeria, que m’ha canviat de dalt a baix. A mi m’agrada molt parlar amb els meus pacients, i quan hi connectes és difícil de descriure”. “Veure com un malalt, que va entrar amb un pronòstic molt greu, ha estat capaç de recuperar-se un any després gràcies a este treball de mirada llarga, és molt reconfortant”, explica l’Àlex. “És un treball molt d’equip, en què tractem alhora la part social i mèdica del pacient”, assenyala Montse Brull, que recorda que moltes persones troben en el personal de l’Hospital de Jesús la xarxa familiar de suport que de vegades no tenen.
La COVID activa les alarmes
La pandèmia va posar en evidència la importància del personal d’infermeria especialitzat en geriatria. Per a Montse Brull, la COVID va ser el final més dur de 40 anys de professió. En canvi, per a Àlex Bejenari la pandèmia va suposar el seu bateig en el nou ofici. La cap d’infermeria de l’Hospital de Jesús insistix que a la manca de professionals s’hi afegixen les jubilacions. “Busquem que els nous infermers i infermeres tinguen il·lusió per venir a treballar al nostre hospital. De fet, els millors prescriptors són els qui han fet les pràctiques aquí, perquè n’estan encantats”.
Actualment, a l’Hospital de Jesús hi treballen més de 500 professionals. D’estos, un centenar són infermers i infermeres, la meitat dels quals són especialistes en geriatria. L’Hospital de la Santa Creu de Jesús, centrat en l’atenció sociosanitària, compta amb 200 llits.
