Jove veu de la creació musical catalana, el compositor tortosí Josep Ollé Sabaté acaba de presentar el disc monogràfic sobre la seua obra coral creada entre 2010 i 2022.
Un treball interpretat pel Cor Pedrell i dirigit per Esteve Costa i Esteve que veu la llum gràcies a l’editorial de música catalana FICTA.
Ollé es va formar al Conservatori de Música de Tortosa i va continuar a Barcelona els estudis musicals a l’Escola Superior de Música de Catalunya on es va graduar en Pedagogia Musical (2009) i en Composició (2014).
Satisfet amb el resultat d’este enregistrament?
N’estic molt satisfet. Este enregistrament és el primer projecte del Cor Pedrell, un cor integrat per 24 cantants professionals del país, i ha estat una producció que ha implicat el treball de moltes persones amb un cost important. Com a persona que m’agrada sempre ser un punt perfeccionista veus detalls que són millorables, però quan t’hi allunyes una miqueta i l’escoltes, diguéssem, des del sofà de casa, en tranquil·litat, la satisfacció és molt gran.
Què podem escoltar en este disc?
Una selecció de l’obra coral que he compost entre el 2010 i el 2022. Són 16 obres, de les quals 7 són música sacra en llatí majorità- riament i també alguna en anglès. També hi trobem harmonització de cançó popular catalana. De fet una de les obres és Sant Josep va a buscar foc, una nadala popular tortosina que va recollir Joan Moreira del folklore tortosí, i també hi ha música de poesia catalana, poesies de Joan Maragall, Enric Casasses, Ponç Pons i Joana Raspall.
Com va nàixer la idea de fer esta antologia?
Fa uns anys l’editorial FICTA de Girona em va proposar editar la meua música i vam començar a col·laborar. Tenia una bona colla d’obres publicades i, en els darrers anys, havia anat rebent també encàrrecs de corals, institucions, ajuntaments i algunes entitats, com del Palau de la Música o l’Auditori de Barcelona. Era un bon moment per dixar constància d’una feina feta. De fet, en la música coral, als compositors sempre ens encanta tenir música enregistrada en bones condicions. Amb l’editorial vam parlar i de seguida ens hi vam llançar per fer-ho possible.
I naix l’Associació Cor Pedrell.
Sí. Es crea amb l’objectiu de cantar i enregistrar música de compositors catalans actuals. A nivell administratiu hi ha més suport a la música instrumental. Tenim una Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya o una Banda Municipal de Barcelona però, en canvi, cors professionals amb suport de les administracions públiques del país, amb una feina estable, no hi són. Hi ha molt treball a fer en este àmbit.
I el Cor Pedrell és el primer pas?
Sí. El Cor Pedrell pot fer una gran feina donant a conèixer la música d’altres compositors catalans. Este 2024, per exemple, és l’Any Papasseit, que commemora el centenari de la mort de Joan Salvat-Papasseit. El poeta té molta obra musicada i estem parlant amb administracions i fundacions per veure si podem rebre el suport pressupostari necessari per cantar i enregistrar estes obres de diversos compositors del país. I, igual, que este projecte que estem treballant, potser en tindrem d’altres en un futur. El que passa és que aquí costa rebre un suport per poder treballar en l’àmbit de la cultura en condicions, i la condició del Cor Pedrell és fer les coses si es pot pagar dignament als professionals i no participar de precaritzar la professió. I, per tant, és un equilibri difícil.
Per què sense el micromecenatge que va impulsar a través de Verkami, no hauria estat possible, este disc?
El micromecenatge ha finançat potser un 15 % del cost del disc. En un principi era reticent a fer un Verkami, però després he vist que molta gent del meu entorn o que té simpatia per la meua obra ha quedat molt contenta de donar un cop de mà. I la veritat és que tot i que ha sigut una feina de por, el Verkami ha estat una experiència molt bonica de viure per la reacció de la gent, més enllà que pròpiament com un sistema de finançament eficient.
I quines han estat les primeres reaccions al disc?
La veritat és que he anat rebent un feedback molt positiu. Hi ha gent que em diu que s’ha emocionat molt amb Missatge de Pau, altres que han plorat escoltant Ave Maris Stella i n’hi ha que m’han dit que este disc és un bàlsam per a l’ànima. M’he adonat que hi ha música sacra que em permet cultivar una vessant més espiritual, més contemplativa, més de calma. Tinc una tendència darrerament a ser un punt més minimalista, a considerar tan important la goma com el llapis i a quedar-me amb l’essència dixant de banda la superfluïtat. Per a mi és terapèutic compondre esta música i veig en la gent que l’escolta que li dona una sensació similar a la que jo he viscut durant el procés de creació.
I la inspiració d’on surt?
Amb la inspiració hi crec molt. En el meu cas, que estic molt dedicat a la música coral, els textos i la poesia em disparen la inspiració i les ganes d’escriure música. I quan tinc encàrrecs m’agrada veure si em dixen a mi triar els textos, i que siguen uns textos que a mi em commoguen, que em diguen alguna cosa i que d’alguna manera m’empenyen a musicar-los. També una cosa que em va molt bé és el contacte amb la natura.
Com definiries la teua obra coral. És música del segle XXI arrelada a la tradició?
Crec que sí. Em sento hereu de la tradició catalana i europea, i també proper a la música popular, però també busco la meua pròpia veu dins del segle XXI.
Quins són els teus referents de la música coral?
No tinc uns referents concrets. M’agrada molt la proposta de molts compositors nòrdics actuals com Esenvalds, Lauridsen o Gieilo que, arrelats a la seua tradició, fan una música refinada i actual. També he begut una mica d’esta proposta a través del professor Bernat Vivancos, un gran compositor i tot un referent amb música coral.
Quan van ser el teu primer contacte amb la música?
Els meus pares ens van apuntar a la meua germana i a mi a música, de ben menudets, Fèiem classes d’iniciació musical amb Lluís Vidal a l’Acadèmic i després vam entrar al Conservatori de Tortosa amb 6 o 7 anys. Recordo que quan va arribar el piano a casa, que va ser l’instrument que vaig triar, de seguida vaig començar a fer petites composicions i això va anar a més, era una cosa molt vocacional, hi tenia certa facilitat i m’agradava molt.
