Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa han demanat a l’Ajuntament la salvaguarda de les dues làpides funeràries hebrees que es troben encastades a la torre medieval del Rastre del segle XIV.
L’entitat ha fet aquesta petició a l’acte públic de l’encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans, celebrat el dissabte passat a la plaça Menahem Ben Saruq de la capital del Baix Ebre.
L’associació ha reclamat de nou la retirada de les dues lloses epigrafiades i la seva conservació al Museu de Tortosa amb l’objectiu d’evitar-ne la degradació. La reclamació d’Amics dels Castells no és nova. De fet, ja el 2017, l’entitat va proposar als pressupostos participatius de l’Ajuntament l’extracció d’aquestes dues làpides per a la seva catalogació i conservació, però la iniciativa no va obtenir vots suficients per executar-la. Tot i això, poques setmanes després, el grup municipal d’ERC va presentar una moció al Ple de la corporació, que va aprovar per unanimitat la demanda d’Amics dels Castells.
L’acord municipal va fer cap al sac dels incompliments, tot i que l’Ajuntament va arribar a demanar un pressupost que inclou l’extracció de les làpides i la va substituir per unes rèpliques. Amb l’arribada del nou govern municipal (MovemPSC-ERC) i la presentació del Pla d’Actuació Municipal 2023-2027 aquesta retirada tampoc no s’ha inclòs entre les 409 accions anunciades.
Tot i que les làpides continuen encastades a la torre, a una alçada que en dificulta la visió, i sotmeses als elements naturals, el 2023, aprofitant les obres de recuperació del pas de ronda medieval de la muralla del Rastre, se’n van fer , a instàncies de l’Ajuntament, uns treballs de consolidació.
En concret, una actuació sobre unes petites fissures que posaven en risc la conservació de les inscripcions funeràries i un tractament per reduir la porositat de la pedra. De l’antic fossar jueu de Tortosa només han perdurat fins als nostres dies tres làpides funeràries, les dues localitzades a la torre del Rastre i la làpida trilingüe, una estela funerària escrita en hebreu, llatí i grec, d’una jove jueva de 24 anys, que es conserva a la catedral.
Les dues inscripcions hebraiques es troben a banda i banda d’una de les aristes de la torre poligonal del Rastre. La primera làpida, probablement de principis del segle XIV, va ser descoberta per l’historiador tortosí Enric Bayerri després de la Guerra Civil. Col·locada en horitzontal com un carreu més, “ la part conservada del text inclou la capçalera, el nom del difunt, que es deia Samuel, l’inici de la data, de la qual només podem deduir el nom del mes, i el que sembla ser diverses benediccions dirigides al difunt”, explica en un estudi Jordi Casanovas Miró, especialista en epigrafia hebrea medieval i conservador del MNAC fins a la seva mort el 2020.
La segona làpida, tallada en un bloc de pedra de tonalitats grises i de contorns imprecisos a causa del morter utilitzat a la construcció, es conserven només quatre línies de text corresponen al nom ia la datada cada una de les quals s’ha perdut la part final .
Segons Jordi Casanovas, “ l’interès d’aquesta inscripció rau especialment en el fet que està datada amb indicació de l’any i del mes, encara que d’una manera incompleta. La data correspon a l’any 1195, una data una mica més antiga que la que suposem per a la inscripció veïna, no datada de forma expressa”.
